Explotació pública: la millor opció per l'Anella Mediterrània

L’estudi de viabilitat de les instal·lacions esportives que configuren el conjunt de l’anomenada Anella Mediterrània, presentat recentment per l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, assenyala la dificultat d’afrontar el principal repte que es deriva dels Jocs 2018: la sostenibilitat de les instal·lacions.

El document precisa –com tantes vegades hem dit des del grup municipal d’ERC-MES-MDC– que els equipaments que els Jocs deixaran com a llegat, poden ser un tresor o un regal enverinat per a la ciutat, segons com es gestionin. El mateix treball dóna exemples concrets d’equipaments majestuosos convertits en runa en un temps rècord. Que això no passi a Tarragona ha estat la principal preocupació d’ERC i el motiu de la nostra feina de fiscalització, per la qual el PSC ens ha acusat reiteradament de posar bastons a les rodes.

Si a algunes rodes li hem posat bastons ha sigut a les del desgavell organitzatiu, a les de la desinformació sistemàtica i a algunes molt concretes com l’intent de donar la gestió de les instal·lacions públiques a una empresa amb el nom de Santa Gadea. Recordem els fets: A finals de juliol del 2016 l’equip de govern entra al ple, d’urgència, un projecte de gestió privada pel qual Tarragona havia de pagar 2,5 milions d’euros anuals durant quaranta anys, en total més de 150 milions. Vam obrir una pàgina a Facebook, que encara és visitable, amb el nom de «no a la privatització de l’Anella Mediterrània» promovent una campanya de sensibilització ciutadana i vam presentar al·legacions al projecte, que els responsables tècnics de l’Ajuntament van considerar absolutament conseqüents. Mesos i mesos va tardar l’equip de govern PSC-PP-Unió en donar compte de l’acceptació de les al·legacions –no podien fer res més davant dels informes tècnics– i de la desestimació definitiva del projecte. Vam aturar un enorme malbaratament de recursos; d’això se’n diu treballar per a Tarragona des de l’oposició.

Les hemeroteques recullen declaracions abrandades de l’equip de govern, com les del portaveu del PP, Alejandro Fernández, quan parlava de «model d’excel·lència de gestió pública-privada»; les del conseller comissionat dels Jocs, Javier Villamayor, que pretenia fer-nos creure que l’operació entre Generalitat i URV al complex Sant Jordi s’havia fet amb les mateixes condicions que les proposades per Santa Gadea o les de l’alcalde Ballesteros, que a més de «tontets», va dir en un ple que la gestió per part del Patronat d’Esports deixaria unes instal·lacions fantasma, que l’informe dels tècnics ens donaria sorpreses i que ens deixaria retratats. Tal qual.

Ara, l’estudi de l’INEFC reitera la bondat de la proposta original d’ERC: Que la gestió pública dels equipaments a través del Patronat Municipal d’Esports i l’explotació econòmica des d’un ens públic, que bé podria ser una empresa municipal, és viable. Però està clar que ara el quid de la qüestió estarà a fer-ne una bona gestió i que la trajectòria d’opacitat de l’equip Ballesteros no genera precisament confiança.