L'alegria de la resurrecció

En el conte L’estudiant, d’Anton Txèkhov, l’acció transcorre durant un Divendres Sant. L’Ivan, un seminarista, tornava a casa enmig d’un temps rúfol, amb molt de fred. Va passar pel costat d’una mansió on vivien dues vídues, mare i filla, i va entrar per escalfar-se. Els va recordar que en una nit com aquesta l’apòstol Pere s’estava escalfant al costat del foc quan va negar el Senyor. Les dues vídues es van emocionar fins al punt de plorar. Després l’estudiant va prosseguir el camí pensant que si aquestes dues dones s’havien commogut tant per un fet esdevingut feia dinou segles, és que guardava alguna relació amb el present.

Apropant-se ja a casa, l’Ivan va continuar pensant en el que va passar després de la negació de Pere, i es va sentir envaït per «una dolça i inefable esperança de felicitat». La vida li va semblar meravellosa, plena de sentit. Com altres grans escriptors russos, Txèkhov va fer experimentar al seu personatge l’alegria del misteri de la Resurrecció de Jesucrist. Amb el Divendres Sant no acaba tot. La Pasqua jueva, portada a la seva plenitud, és bestreta de la nostra resurrecció.

En un missatge de Pasqua, el papa Francesc ens va encoratjar amb aquestes paraules: «Germans i germanes, no ens tanquem a la novetat que Déu vol portar a les nostres vides. Potser sovint estem cansats, decebuts, tristos. Sentim el pes dels nostres pecats, pensem que no ho podem aconseguir? No ens tanquem en nosaltres mateixos, no perdem la confiança, no ens resignem mai: no hi ha situacions que Déu no pugui canviar, no hi ha pecat que no pugui perdonar si ens obrim a ell.» I va afegir: «Accepta llavors que Jesús ressuscitat entri en la teva vida, acull-lo com a amic, amb confiança: Ell és la vida! Si fins ara has estat lluny d’ell, fes un petit pas: t’acollirà amb els braços oberts. Si ets indiferent, accepta arriscar: no quedaràs decebut. Si et sembla difícil seguir-lo, no tinguis por, confia en ell, tingues la seguretat que ell és a prop teu, és amb tu, i et donarà la pau que cerques i la força per a viure com ell vol.»

En aquesta festa tan gran de la Resurrecció, hem de donar gràcies a Déu per la vida, demanant que en ella floreixi la primavera de l’Esperit, amb bellesa encara més gran que la que vesteix els nostres camps en aquesta estació. La nostra felicitat, per a ser veritable, ha de ser expansiva i portar-la a altres que estiguin al nostre costat. El nostre Déu és tan proper! És el nostre millor amic.