La Festa de la Misericòrdia

El 22 de febrer de 1931 una monja polonesa estava a la seva cel•la al vespre, quan va succeir el següent, segons el seu relat: «Vaig veure el Senyor amb una túnica blanca. Tenia una mà aixecada per beneir, amb l’altra tocava la túnica sobre el pit. De l’obertura de la túnica al pit, sortien dos grans raigs: un de vermell i un altre de pàl•lid […]. Després d’un moment, Jesús em va dir: pinta una imatge segons el model que veus i firma: “Jesús, en vós confio.” Desitjo que aquesta imatge sigui venerada primer a la seva capella i després al món sencer.»

La monja és venerada com santa Maria Faustina Kowalska des de la seva canonització pel papa Joan Pau II l’any 2000.

Per descomptat va haver de passar per moltes contrarietats. Igual que els vidents de Lourdes i Fàtima, es va enfrontar amb la incredulitat sobre les seves aparicions. El seu confessor, aclaparat pels seus relats i consultes, li va dir que només tenia temps per a confessar-la, però que tota la resta ho escrivís en un diari. Gràcies a això va deixar un text que ja és un clàssic d’espiritualitat.

La imatge que va pintar es venera avui en esglésies de tot el món com la millor expressió de l’amor de Jesús, un afecte que surt del seu cor i arriba a la humanitat.

Jesús no s’havia limitat a dir que pintés la imatge, sinó que va afegir: «Desitjo que aquesta imatge que pintaràs amb els pinzells sigui beneïda solemnement el primer diumenge després de la Pasqua de Resurrecció. Aquest diumenge ha de ser la Festa de la Misericòrdia.»

Seguint, doncs, aquell mandat, l’Església acull aquesta festivitat el segon diumenge del temps pasqual. La misericòrdia divina és la gran esperança dels pecadors, que hem de ser conscients que per moltes que siguin les nostres faltes, més gran és l’amor amb què el nostre Pare Déu ens beneeix.

L’Església vol ser l’àmbit més proper de la misericòrdia, a través de les seves actuacions d’ordre espiritual i material, ja que totes són humanes.

Avui n’assenyalaré una que tenim a la nostra arxidiòcesi i que té el nom de Llar Natalis. És un projecte impulsat per la Delegació diocesana de pastoral familiar que es desenvolupa a l’edifici Centre Oblates de Tarragona. És un espai d’acollida discreta i cordial per a mares gestants amb dificultats que volen tenir el seu fill, i d’ajuda a matrimonis que travessen problemes de qualsevol tipus, per a promocionar la vida i vetllar per ella. Dono les gràcies als seus impulsors, a les religioses del Verb Encarnat i a molts voluntaris i voluntàries, així com als col·laboradors que materialment i espiritualment fan possible aquesta obra de misericòrdia tan necessària.