Hi ha gent que és hàbil, forta, intel·ligent o guenya. Cada persona té un qualificatiu que li va al pèl. A mi em va el de «gafe». Sí, sóc malastruc, ei, però de primera divisió. Sóc capaç de comprar accions de l’empresa que fabrica rodets de fotos un minut abans que es llanci la càmera digital. Vaig posar la mà al foc pel Pujol un segon abans que s’omplís els calçotets de feixos de bitllets de 500 i se n’anés a Andorra. Mireu un exemple: em va passar pel cap crear un mitjà digital a Catalunya dedicat a les actuacions policials l’any en què les escoles es van convertir en el ring del Madison Square Garden. Sort que es diu Actualitatpenal.cat i mira que passem «penalitats» ara!. Però hagués estat millor idea crear una botiga de llaços grocs a Fuencarral. O votar a Pedro Sanchez.
Però encara tinc amics que tenen més mala sort que jo. Sense anar més lluny... l’Antonio Copero, un noi de Sant Esteve de ses Roures, a la comarca de l’Arbog. A ell li feia gràcia veure per dins una «patrol» de la Guàrdia Civil. Ara creu que els diners estalviats per les entrades dels Jocs del Mediterrani els haurà de fer servir per a una fiança. No, la del lloguer d’un pis no, l’habitatge ja li posaran de franc.
També ha tingut mala sort la pobra Cifuentes. Ja és fotut que s’equivoquin en posar-te les notes quan has acabat un màster! Mira si tinc mala sort que em vaig apuntar a un CDR l’endemà que l’Anton Massagué em posés unes dents noves.Però, qui ha tingut més «yuyu» ha estat el Mariano Rajoy i Brei (ell no és M punto, poca soltes) que ha fotut tanta canya que fins i tot ell s’ha trencat una «falange».