Carta oberta als que insulten al PSC

«I som molt i molt conscients que nosaltres sols, ni que tinguéssim seixanta-vuit, setanta o setanta-cinc diputats, no podríem construir Catalunya.» Són paraules d’un president de Catalunya expressades al Parlament. Són paraules assenyades que seria molt interessant rellegir avui.

«El nostre Govern actuarà amb el criteri que no hi ha res pitjor que prometre el que després no es podrà complir, que no hi ha res pitjor que crear falses expectatives.» Paraules també un president de la Generalitat al ple del Parlament en una sessió d’investidura.

M’ha semblat interessant començar amb aquestes dues veritats bàsiques, defensades per presidents no del meu partit, perquè alguns van oblidar-les cavalcant com estaven en escenaris irreals on hi havia estructures d’Estat «preparades» i reconeixements internacionals «garantits». Temps dogmàtics en els que els que mostraven dubtes, o tan sols tebiesa, eren condemnats a les tenebres exteriors o al linxament a les xarxes.

Eren els temps del «tenim presa» i de la via unilateral. Els dies en què se sacsejava un presumpte «mandat democràtic» per violentar precisament els principis democràtics més elementals i imposar als catalans una secessió unilateral que no ha estat sustentada mai per cap majoria absoluta (ni en vots emesos, i no diguem ja sobre el total del cens electoral). Però tot era igual perquè alguns estaven entestats a creuar al Rubicó «o sí o sí»...encara que enlloc d’avançar cap a Roma hagin acabat retrocedint cap a la Gàl.lia.

Alhora, també vull subratllar-ho, el Govern espanyol ignorava una resposta política a les demandes d’una part substancial de la ciutadania de Catalunya i abdicava de les seves responsabilitats deixant-la en mans de la judicialització de la vida política i d’actuacions policials com les de l’1 d’octubre.

I mentre, uns i altres, es burlaven d’aquells que com els socialistes demanàvem, i ho continuem fent, l’establiment d’un marc de diàleg per posar fi a l’enfrontament i al bloqueig que ens ha portat a viure els esdeveniments traumàtics dels últims mesos. I tot, per a què? Per propiciar una fenomenal divisió entre catalans i una crisi institucional i política sense precedents.

Malgrat tot, des del PSC volem adreçar un missatge d’esperança. Ens en sortirem, no tingueu dubte. En efecte, els socialistes sempre hem defensat que Catalunya no és un país gran per la seva força material, sinó pel seu civisme, la seva cultura oberta i plural i la seva capacitat de convivència. Potser ens hem quedat sols defensant quelcom tan elemental però creiem que en dies tan difícils com els actuals hem d’actuar amb sentit de país i no de partit, intentant servir a la totalitat del catalans i no dividint Catalunya en dos «blocs» irreconciliables que es donen l’esquena mútuament.

En aquests moments la trencadissa és fonamental, cal reconeixeu i actuar en conseqüència. El nostre primer objectiu ha de ser superar l’actual divisió i reconstruir el consens democràtic per construir ponts d’entesa entre catalans. Com? Des del reconeixement de la realitat plural del nostre poble, des del respecte a la veu de tots els seus fills i des de la necessària reconciliació entre catalans, pas previ necessari per bastir un projecte de futur que valgui per a tots i totes.

Amb quins instruments? Amb el diàleg, la negociació i el pacte. Defensant tots els nostres legítims models i conviccions polítiques des de l’imprescindible respecte a les normes democràtiques que ens hem donat entre tots, a la voluntat popular, l’estat de Dret i el respecte als mecanismes de reforma que garanteixen la nostra llibertat i eviten arbitrarietats. En aquests moments, d’extraordinària tensió, la defensa de la pau cívica i de la convivència, des del respecte, a Catalunya és l’opció més valenta, la més revolucionària. I la que millor encarna la tradició del catalanisme social dels nostres millors.

I si això ens ocasiona a molts socialistes haver de ser víctimes d’insults, pintades i desqualificacions (com «carcellers», «feixistes», «anti-catalans», etc.) ho farem amb la consciència tranquil·la i la convicció moral que ens dóna reivindicar en tot moment l’esperit de convivència i de respecte que ens ha caracteritzat sempre com a poble. Nosaltres no hem defensat mai cap violència, no hem denunciat ningú, hem respectat sempre els 135 diputats del Parlament –a tots- i no hem repartit mai carnets de “bons” i “mals” catalans. Sabeu per què? Perquè aquell que insulta o denigra a un català per no pensar com ell en realitat està insultant Catalunya.