La feblesa dels violents

Les paraules utilitzades pel govern de l’Estat en relació al procés català són indicatives del seu nivell de feblesa.

Com que els fets no justifiquen la gravetat de les acusacions, han hagut de tirar de diccionari i buscar aquells mots que encaixin millor en el codi penal.

Al ser incapaços de fer ús de la política per resoldre el conflicte, l’alternativa ha estat traspassar el problema a la seva justícia per reprimir i castigar amb força a tots aquells que discrepen sobre el seu model d’estat. Per facilitar la feina d’aquesta justícia tant peculiar, ha resultat necessari forçar el vocabulari. D’aquesta manera han convertit les manifestacions reivindicatives o de protesta en tumults, i els actes de crítica i desacord en odi.

També utilitzen el terme violència amb una lleugeresa insultant. No interessa la realitat de l’acció reivindicativa dels independentistes d’aquest país. El que sí és un fet provat, és que el dia 1 d’octubre la violència es va manifestar públicament i sense matisos en molts llocs de Catalunya. La paradoxa és que els màxims responsables de les actuacions violentes contra persones indefenses, són els que han acusat de violència als representants, civils i polítics, del moviment independentista.

Per cop d’estat ja no s’entenen fets com els que van succeir l’any 1981. No cal que un grup armat entri per la força al congrés de diputats i que un general tregui els tancs pels carrers de Valencia. Ara resulta que només pel fet de voler la independència i treballar per assolir aquest objectiu, prèviament anunciat en programes electorals, ja n’hi ha prou per merèixer aquest qualificatiu.

Tot això, que sembla un despropòsit, demostra la feblesa del govern espanyol per respondre la força de l’independentisme pacífic. Combatre la violència és més fàcil.