Els que em segueixen sabran que sóc un home pobre, xarnego-independentista i sense títol de periodisme. Però, malgrat això, he arribat a donar alguna classe a la facultat. (A una de veritat, no a la Rey Juan Carlos). Truquin al SEM, s’acaben de desmaiar set rectors i la noia de l’Ajuntament de Tarragona que em va rebutjar per analfabet.
En les meves intervencions explico que és notícia allò que és inèdit, actual i d’interès general. Que la meva àvia es talli les ungles és actual (ho va fer ahir), inèdit (ningú ho sabia) i d’interès general (aquelles ungles atemptaven contra la salut pública).
He vist dues notícies que m’han cridat l’atenció a la premsa del moviment i en aquestes pàgines. Primera: S’ha cremat un rostit al forn d’un restaurant de Valls. Quin horror!
Una altra notícia parlava de la confiscació de quatre caderneres. Quins pàjarus!. Fa pocs dies llegia sobre el robatori d’una bicicleta. Què ens està passant? Jo crec que quan es va inventar això del periodisme, allò de l’interès general es va transcriure malament. Realment posava «l’interès del general», vaja, com el meu oncle, militar de l’Exèrcit de Terra.
Arribats a aquest punt, avui faré tres notes de premsa. La primera serà que el fill del veí, un bandarra, fuma a l’escala. La segona és que, en penjar la roba, m’ha caigut un mitjó al pati. I ja, si hi ha lloc, els diré que tretze guàrdies civils van resultar ferits en un camp de tir de la Rioja fa uns mesos. Ah, què estrany!, això no ho vaig veure a cap televisió. No devia ser notícia.