Els riscos polítics i econòmics

L’actual situació d’inseguretat generalitzada en tots els vessants, especialment en el món polític i econòmic, comportaran més aviat que tard, una sèrie de conseqüències, no precisament amables, que incidiran en el nostre dia a dia i que ens poden situar en una inestabilitat absoluta.

Davant del panorama en portes, moltes poden ser les estratègies a emprar però no oblidem que a més la nostra pertinença a la Unió Europea i la rellevància de la mateixa globalització són variables que no haurien de deixar de costat a l’hora de fixar alternatives viables.

El risc de la situació a Catalunya, amb un conglomerat de posicionaments individualistes per totes les parts en litigi, és un fet objectiu que es pot enquistar en la mateixa paralització de la política, sense oblidar totes les evidències, judicials que tot això comporta.

També la mateixa perspectiva fosca dels principals partits polítics fins a la data, PSOE i PP, que d’acord amb una lluita interna de persones i idees per com es fixa el demà, hauran de pagar un peatge a efectes electorals, amb el que això suposarà respecte d’altres opcions polítiques «noves» que hauran d’explicar el seu discurs de govern fins ara limitat a qüestions purament identitàries o de classe social, segons quina sigui l’opció. Respecte a les condicions externes, no seria lògic oblidar l’evolució de la Xina en un mapa polític-econòmic que voldrà ocupar espais d’influència global i poder, que fins ara li eren vetats i del que ja no podran ser exclosos sota cap argument. Així mateix, el paper de Rússia amb un líder refrendat majoritàriament, malgrat les crítiques que se li fan, que exigirà un protagonisme en el teatre mundial d’acord amb el seu pes econòmic, i sobre tot militar, no menyspreable. Finalment la consolidació de govern als EUA, superant tots els entrebancs i dictats mediàtics, que seguirà volent ser una referència central de tot el que ha de succeir per ser una part a valorar en la seva justa mesura, encara que pugui no agradar. Sense oblidar a Europa, cada cop «menys unida» i amb greus problemes d’entesa a l’hora de sacrificar el poder dels Estats en funció d’un bé comú suposat, que es posa en dubte quan no respon als mateixos interessos particulars de cada soci. A més, totes les referències al·ludides, ja de per si d’un pes incalculable, no poden «tapar» els petits conflictes locals que enfronten a milions de persones però que sembla que són «aparcats» en funció dels interessos exclusius dels qui realment controlen el món.

En definitiva, els mesos vinents comportaran canvis emblemàtics amb molts dels paràmetres que podem considerar consolidats al llarg dels darrers anys i que suposaran un cost social al qual s’haurà de donar resposta des del seny si realment es vol seguir avançant en funció d’unes democràcies, cada cop més en dubte per una realitat que les supera.

Esperem que els riscos esmentats no posaran en dubte conceptes com «llibertat», a tots els nivells, amb un cost raonable per seguir sobrevivint i al que podríem renunciar tàcitament.