Sóc aquí

Amb motiu de la 55a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, el Papa ha publicat un missatge que s’inicia dient: «També en aquests temps inquiets en què vivim, el misteri de l’Encarnació ens recorda que Déu sempre ens ve a trobar i és el Déu –amb– nosaltres, que passa pels camins a vegades pedregosos de la nostra vida i, coneixent la nostra ardent nostàlgia d’amor i felicitat, ens crida a l’alegria».

Francesc prossegueix: «En la diversitat i l’especificitat de cada vocació, personal i eclesial, cal escoltar, discernir i viure aquesta paraula que ens crida des de dalt i que, alhora que ens permet fer fructificar els nostres talents, ens fa també instruments de salvació en el món i ens orienta a la plena felicitat.»

Fixem-nos en tres paraules que empra el Papa: escoltar, discernir i viure.

Escoltar és el primer. A vegades, en la vida quotidiana, algú està distret i escolta a qui li parla com qui sent ploure, fins que aquell, aixecant una mica la veu li pregunta: M’escoltes? Déu ens parla amb veu suau, ens xiuxiueja alguna cosa que espera de nosaltres i que no sentirem si estem massa centrats en nosaltres mateixos o dispersos en les múltiples sol·licituds informatives i publicitàries. Hem de trobar moments de silenci i contemplació per escoltar la veu de Déu.

Discernir és la segona etapa, per a les eleccions fonamentals de la nostra vida, des de la carrera o el treball fins a l’estat de vida. Hem de pregar perquè hi hagi vocacions també al sacerdoci i a l’estat religiós. Persones —la majoria seran joves— que diguin «Sóc aquí» al Senyor, quan sentin la crida, sense por, sabent que no hi ha una companyia d’assegurances que ens garanteixi la felicitat, sinó que és Jesucrist mateix qui ens ha parlat del cent per u i la vida eterna.

Per fi, el tercer és viure aquest lliurament que hem discernit, sigui el que sigui, sent persones de fe que saben que l’elecció no l’hem feta pel nostre compte, sinó que la crida és de Déu, habitualment a través de terceres persones que ens han donat consell.

Cada dia es produeix aquest misteri de goig del lliurament. Penso en l’ordenació diaconal que celebraré al Vendrell aquest diumenge 22, d’un tarragoní, Antonio Rodríguez, que després de diversos anys de servei públic en la política, es prepara per al sacerdoci. Al mateix temps que dono gràcies, demano que m’ajudeu a demanar perquè sorgeixin moltes vocacions per a l’Església de Tarragona.