Anava en el cotxe quan he sentit per la ràdio que un robot s’ha presentat com a candidat a alcalde de Tòquio. He pensat que era fals, com la notícia d’un seguidor del Nàstic salvant a un del Reus de morir ofegat. Llavors he començat a lligar caps i a recordar les meves visites a l’Ajuntament de Tarragona. Primer he pensat que la Núria Bea, la de premsa, segur que no era humana. Treballàvem junts ja fa 23 anys i segueix tenint la mateixa cara d’Audrey Hepburn de quan la vaig conèixer. No envelleix! És immortal! Després, l’Alejandro Fernández, em va estrènyer la mà de ferro com si estigués escanyant al Dante Fachin. Ara ja sé per què vol que es geli l’infern: les CPU necessiten refrigeració. A la Begoña Floria, sempre la miro de reüll per si en un descuit la trobo bevent oli d’algun bus. Aquesta dona treballa massa hores, també estrany. L’Ana Santos jo diria que no parla igual que abans de ser regidora, potser és un sintetitzador de veu. Se salva de la meva anàlisi perquè sé que té cor.
No tinc clar si Bonet és un robot, perquè d’una banda és ràpid processant, però l’humanitza que li agradi l’humor. Només li posaria una mica de «memòria» RAM. Al seu despatx vaig conèixer Ballesteros, i va ser amable. Ho sabem tots, només un alcalde-robot podria ser natural amb un periodista. Ballesteros porta pentinat impecable, té una veu impecable i vesteix de forma impecable. Es posa el casc per visitar les obres i se’l treu sense que un pèl surti del motlle. Massa perfecció per un humà. Raro, raro. Reconstrueix el teatre romà. Amb pedres? Ciment? Fusta? Noooo, amb metall. Necessiten més proves que és un android?