El Port de referència d'èxit

L’evidència de dades concretes com que el 80% de les mercaderies es «mouen» per via marítima és un fet a valorar en la seva justa mesura quan quelcom pot dubtar del potencial que representa per la nostra economia local el Port; així, per molt que es pugui parlar d’altres opcions logístiques com el ferrocarril o la carretera, el cert és que la dinàmica portuària segueix sent el centre vital de qualsevol anàlisi acurat de la conjuntura econòmica global.

Si fem referència al desenvolupament del pes dels ports al llarg dels darrers anys, la cosa encara és més evident, especialment també de manera identitària el fet global es converteix en una qüestió inapel·lable. Ja sé que ningú posa en dubte la capacitat de generar beneficis, de tot tipus, de la nostra infraestructura portuària, que a més ha vist «balanços d’èxit» malgrat competir amb altres opcions ben properes, sabent donar resposta de lideratge, ampliant, inclusiu, el seu concepte de multipropòsit fins fites insospitades, i segurament vetades per la competència propera, com el tema dels creuers.

No obstant les bones perspectives, crec que, un cop consolidat el seu paper i la seva pròpia capacitat de creixement, serà necessari, en els anys vinents seguir batallant per uns mercats amb molts protagonistes i aquí és on serà imprescindible seguir fent pinya Administracions i Operadors, per consolidar el que avui és un fet objectivament plausible.

Els grans esforços per passar de ser un port dedicat al granel i als líquids, que ara ja es veu com un punt fora de debat, s’haurà de saber seguir dissenyant per buscar nous mercats que optin per casa nostra com una oferta competitiva des de tots els vessants.

No obstant les bones noves compartides majoritàriament per la societat civil, el futur seguirà condicionat per una variable fonamental com és l’execució de determinades infraestructures logístiques inajornables, com el Corredor del Mediterrani, que en la seva dinàmica d’aparèixer i desaparèixer del debat mediàtic segons convingui, fa que no sigui acceptable el seu retard sense límits, en funció d’uns pressupostos públics, massa lligats al dia a dia, obviant una dinàmica de previsió fonamental. També el tema dels costos energètics i fiscals amb discussions periòdiques on els interessos d’uns i altres poden ser respectables però necessiten respostes concretes i possibilistes.

És cert que tenim un actiu amb importants bondats, fora de dubte, però el que no seria presentable és que l’hipoteca dels fets abans esmentats pogués posar en perill un punt vital pel nostre futur; la consolidació d’una oferta turística d’èxit, pendent de la resolució de tot el que es coneix com BCN World; i una indústria química que segueix apostant per casa nostra, ens consoliden com una «potència econòmica» i no estaria de més que recordéssim més quotidianament tot això, per seguir estant instal·lats en l’optimisme moderat, evidentment malgrat les variables de negativitat existents que no podem oblidar, però que en tot cas es poden superar.

Tornant al paper del Port, com centre d’aquest potencial, és un fet que no pot morir d’èxit i que, per tant, la seva incidència a tots els nivells, és també garantia de la supervivència de les nostres contrades en una situació econòmica complicada.