Canviant el present per construir el futur

El passat dissabte dia 21 d’abril, la JSC de les Comarques Tarragonines vam celebrar el nostre congrés de federació que tancava un mandat de tres anys i que n’inicia un pels tres següents. Amb aquest congrés ha finalitzat la meva etapa com a Primer Secretari de JSC-CT, una experiència que per a qualsevol militant de JSC suposa un privilegi i un orgull.

Tancada aquesta etapa i després de deu anys de militància activa a l’organització, permeteu-me que tingui unes paraules d’agraïment per a aquelles persones que he trobat en aquest camí i que m’han ensenyat i aportat molt.

De ben segur que elles sabran reconèixer-se en aquestes línies. Si alguna cosa té la JSC és que la seva militància és una autèntica escola de formació que et permet créixer políticament però que també et fa créixer com a persona; i això és gràcies a la qualitat humana i política de què podem presumir. Som joves més preparats que ningú, que trepitgem fort, i que haurem d’assumir necessàriament responsabilitats polítiques de present i de futur i ser protagonistes del canvi que la societat ens demana.

Aquests tres anys han estat marcats excessivament per les diferents convocatòries electorals, que no han fet i fan més que denotar el fracàs estrepitós de la política catalana i espanyola. Dues eleccions generals (2015 i 2016) i dues al Parlament (2015 i 2017) no són ni senyal de normalitat ni el millor escenari per generar estabilitat. I sé que em direu: És que no n’hi ha de normalitat! És ben cert, no n’hi ha. I no n’hi ha precisament per aquesta incapacitat de fer política dels nostres representants –política en sentit d’Estat, política com a instrument de negociació per a finalitats d’interès general i públic-. Aquesta incapacitat, ja no sé si volguda o per pura irresponsabilitat, ens ha dut on som.

Com a jove, si miro enrere, considero que ens podem sentir satisfets. Som privilegiats gràcies a l’esforç titànic dels nostres pares i mares i dels nostres avis i àvies. No ens han faltat oportunitats en res. Però si miro endavant, aquesta satisfacció es converteix en incertesa. Hem patit tots i cadascun dels efectes de la crisi. Increment de taxes universitàries i formació professional, rebaixa de beques, impossibilitat d’accedir a un habitatge, temporalitat laboral i misèria salarial... L’escenari és desolador. Però precisament per això, em refermo en el meu compromís de lluitar políticament per assolir una societat més justa i seguir treballant perquè la nostra organització segueixi sent un altaveu vàlid per a la joventut del nostre territori. Jo tanco una etapa com a Primer Secretari, que m’enduc amb mi, que em fa sentir orgullós de la feina feta, i deixant un relleu més que preparat. En definitiva, som portaveus d’uns valors amb una llarga història que han fet créixer el nostre país i que encara han d’escriure les millors pàgines de la història de Catalunya.