Ahir vaig sortir a fer uns encàrrecs amb moto per Tarragona. No era lluny, però quan vostès pesin 110 quilos i l’única cosa que els uneixi a l’esport siguin les pilotes, ja m’ho diran. Em vaig comprar la moto després de gastar-me el PIB de l’Estat en aparcaments. Ara, semblo un àrbitre de tennis mirant a banda i banda on deixar la maleïda Suzuki. La deixava a la vorera, fins que un senyor de blau em va fer una dedicatòria de 200 sestercis. Ara ja sé per què no hi ha ni una vespa a la vorera de la Rambla Vella... Quatre multes i has de vendre la burra.
Em vaig imaginar en temps dels romans com seria fer encàrrecs a Tarragona. Pensin en un comerciant del carrer Apodacus que hagués de fer un tràmit al Fòrum Provincial. Havia d’anar fins a la Catedral. I si li faltava una pòlissa? Torna a baixar l’estancus i torna a pujar. Em canso només d’escriure-ho. Ja no et dic si tenies una domus a Cala Romana. Això sí, a l’entrada de la ciutat s’havia de deixar el cavall en la zona viridi.
Per sort, la versió romana del Nàstic la tenien on ara està l’Ajuntament i no s’havien de preocupar per la gespa, ni per l’herba. Però, el que més envejo és aquella cadira amb què es movia el pretor, portat per quatre esclaus. Ja sabeu que envejo a la Floria i tinc aires de grandesa. Així que, si entrés en la política municipal amb el partit Units Riguem, m’agradaria que em portessin des de l’Ajuntament al Govern Civil amb la cadireta carregada per quatre il·lustres. He pensat qui em podria passejar amb la poltrona per tot Tarragona. Escolliria a Bonetus, l’assessor del Drum Viri; a Alluetus, el galè; Riverus, l’escrivent i Pellicerus, el fenici.