Un propòsit per al maig

Un mes per a la Mare de Déu. De fet tot l’any tenim present la Mare de Déu, però els cristians hem sentit des de fa molts segles la necessitat de dedicar-li un temps especial.

En el ritu bizantí se la considera especialment a l’agost, centrat en la festa de l’Assumpció; entre els coptes, és a l’entorn del Nadal; a Occident ha arrelat el costum d’honorar-la de manera particular en el mes de maig.

A les Cantigues d’Alfons X el Savi, en les predicacions dels sants Felip Neri i don Bosco, en la tradició dels joiers de París de dur a Notre-Dame plantes adornades amb pedres precioses... Es troben testimonis d’aquesta antiga dedicació a Maria del mes de les flors i els fruits.

Tot i que no hi ha una consistència litúrgica, la dedicació de maig a la Mare de Déu té la força de l’arrelament popular i una lògica si pensem que, en el temps, segueix a la celebració del misteri pasqual de Crist. També cal reflexionar sobre el fet que el mes de Maria s’iniciï amb la festa de Sant Josep Obrer.

En aquest temps podem tenir algun detall especial amb la nostra Mare, mitjançant alguna visita als seus santuaris o ermites escampats per la nostra geografia i que ja han recollit les pregàries de múltiples generacions. Són innombrables els testimonis de persones que han arribat a Déu pel camí de Maria.

També cal seguir una recomanació que ens va fer el papa Francesc en un tuit: «El mes de maig, dedicat a la Verge, és un bon moment per a començar a resar el rosari cada dia.»

Voldria incidir en aquest costum cristià que segurament hem heretat dels nostres pares i avis. Era normal a les cases, sobretot en els pobles, acabar la jornada resant el rosari, potser al costat de l’estufa si era a l’hivern, i amb la família reunida per a aquesta pregària tan lloada per tots els pontífexs i resada per tants sants, proclamats i anònims.

Encara s’observa aquesta tradició i el rosari forma part de la vida cristiana com una lloança mariana que va quedar reforçada pels missatges de Lourdes i de Fàtima. Fins i tot es veuen rosaris penjats al parabrisa d’alguns cotxes. No és un simple ornament, sinó un recordatori que la Mare de Déu és la drecera que ens condueix al seu Fill.

La meva proposta és que, en aquest mes de maig, renovem aquesta pràctica mariana i alhora cristocèntrica, pròpia de persones senzilles però amb la saviesa que ensenya la Bíblia.