Bé, senyors, ja tenim un Gran Barrufet a Catalunya. Hem anat pel bosc perduts mentre ens ha dirigit Gargamel des de Madrid i la Barrufeta ha volgut manar-nos des de Naranjalandia. Tot i que sóc d’esquerres, el pare Torra em cau bé. Diuen que és republicà-independentista-de-dretes-extremista-negociador. Plof! Al meu cervell li han saltat els ploms. El doctor Reig em va suspendre Ciències Polítiques de la URV i, veient que no entenc aquestes coses, potser tenia raó.
Torra no és precisament Adolfo Suárez. Ni en el fons, ni en la forma. Aquells que van votar en els setanta aquell perfil grec, ara es trobaran amb algú que no té perfil perquè va de cara. El venedor d’assegurances, segons el PP, seria capaç de convèncer-nos perquè matéssim la nostra mare. Maneja els tempos a l’estrat millor que José María Rodero. S’han fixat en les seves pauses dramàtiques? Aquest home promet. Aquesta capacitat d’hipnosi li servirà per manejar Mariano, qui, d’altra banda, és capaç d’entrar en tràngol només amb uns hilillos de plastilina. Twitter, Twitter, Twitter... Quina mania ens ha agafat ara. Sembla que el món es redueixi als 280 caràcters que llegim mentre anem de ventre. Algú no té res a amagar en el passat? Clinton i la seva «relació» (començant per f), Aznar i el català a la intimitat, Bush i l’alcohol, Franco i els afusellaments. Si haguéssim pogut piular en els anys setanta, els diputats estarien treballant a PortAventura. Quatre de la CUP i quatre del PP, aquests són els que han decidit a Catalunya. Cabrien en dos taxis... Que espero que no els condueixi aquest ancià de 88 anys que els Mossos van enxampar a 180 km/h.