Inversió a Tarragona. Més enllà de les males maneres

L’Ajuntament de Tarragona fa anys que no pot fer inversions a crèdit. L’endeutament va arribar a nivells gairebé descontrolats per culpa de decisions estratègiques –segurament hauríem de dir «poc estratègiques»– i de la mala gestió crònica. La sostenibilitat no ha estat mai un paràmetre d’actuació dels alcaldes tarragonins. A l’herència del pàrquing de Jaume I, del cost de les polítiques clientelars, de l’intent de creixement especulatiu a Terres Cavades, l’alcalde actual hi ha contraatacat amb tenir la Tabacalera i el Banc d’Espanya tancats, ha continuat amb el clientelisme i ha substituït Terres Cavades per La Budellera, amb els mateixos actors-promotors com a protagonistes. Una veritable baralla de galls entre alcaldes, en què el premi és deixar Tarragona exhausta.

Ja fa anys que les entitats veïnals, i de tota mena, reclamen inversions públiques necessàries, algunes veritablement urgents. I vet aquí que l’equip de govern, lliurat parcialment de la prohibició d’accedir a nous crèdits a què Tarragona estava condemnada pel seu alt endeutament, presenta la possibilitat d’atendre una part d’aquestes reclamacions proposant demanar un crèdit de 7 milions d’euros. Ens trobem doncs davant d’inversions a tots els indrets de la ciutat, arranjaments de locals municipals, inversions en polígons, condicionament de centres escolars, reformes a la biblioteca de Torreforta, administració electrònica i un llarg etcètera interessant. Insuficient, sens dubte.

L’equip de govern va portar la proposta al ple amb la seva grolleria habitual. Per sorpresa, publicant-ho 24 hores abans a un diari de la ciutat, en exclusiva, com a cop d’efecte. Van convertir un conjunt d’inversions, que haguessin pogut ser el reflex de la feina en comú de tots els grups, perquè aquí hi ha aportacions de tots, i de reconeixement mutu de que junts podem fer coses per Tarragona, en un tripijoc. En la típica jugada de tafur en hores baixes.

Òbviament, vam votar que sí. Vam ser l’únic grup de l’oposició en fer-ho. I ho vam fer perquè entre les exigències pendents des de fa anys hi ha propostes de moltes i molt diverses entitats i associacions de Tarragona. No volem que el PSC-PP s’erigeixin com a benefactors quan són culpables que les inversions no s’hagin fet abans. Vam votar Sí perquè les males formes del govern PSC-PP no les havien de pagar la gent de Tarragona amb una nova demora d’inversions necessàries.

Hi va haver algunes reaccions públiques tant interessants com demostratives. Des del grup de C’s se’ns va acusar directament d’impedir amb el nostre vot que es fes el seu «pla de xoc pels barris» quan resulta que les partides d’inversió a tots els indrets de Tarragona superen molt abastament les seves exigències. El pla de xoc de C’s només és una etiqueta. Recordem que C’s va facilitar l’aprovació dels pressupostos pensant que col·locarien la seva etiqueta i condicionarien el govern. Innocents i prepotents.

Entre l’obscurantisme del PSC-PP i la prepotència de C’s, per sort hi ha una manera més generosa, més incloent de fer ciutat. Ben aviat ens arribarà l’hora de demostrar-ho.