Al llarg de la meva experiència com a redactor de tribunals, recordo algunes «perles» de situacions viscudes a les sales de vista.
Ara ja no, però abans els mitjans de comunicació es podien permetre el luxe de tenir un redactor tot el dia assegut darrere la banqueta. Algunes, com les del magistrat Fernando Jareño, són inoblidables. Sempre em va sorprendre que aquell home, quan es treia la toga era tan amable com el teu avi, però quan se la posava... Corre! Un dia em va preguntar si sabia per què mirava a terra el Jesús del crucifix de la sala de vistes de l’Audiència. D’això ja fa molts anys, però encara recordo que deia que era per la vergonya de les mentides que havia de sentir als judicis.
En una vista sobre una nuclear, Don Fernando va demanar un got d’aigua per a l’alcalde del municipi, que estava sent interrogat a la sala. Però això sí, va demanar que comprovessin que el líquid no fos radioactiu.
Tinc moltes anècdotes d’aquella època, però res és comparable a l’actuació del pobre Álvaro Pérez, el Bigotes, a qui avui han absolt. No s’estranyin que el tracti bé sent un «rojo», perquè també sóc respectuós amb les decisions judicials. El mateix que diu el ministre Català quan li donen cera des de Bèlgica. Doncs, el senyor Álvaro Pérez li va deixar anar al tribunal de l’Audiència Nacional que estava fent un curs de cuina a la presó i que aquell dia estava «pochando cebolla», així que fessin via que havia de marxar. Després d’això, sí que va tirar tots els «ingredients» a l’olla i ahir a un «restaurant» del carrer Gènova es van menjar un bon estofat de gavina.