Bé, s’ha acabat el Tarraco Viva d’enguany. Cada edició em fa reflexionar sobre com vivia la gent de Tarragona fa 2.000 anys i si m’agradaria traslladar-me a aquells temps. Hi havia coses dolentes, per exemple, no tenir televisió ni mòbil. Però també coses bones, com no haver de veure Supervivientes, que no existia Vox i que no et trucaven deu vegades al dia de Jazztel oferint la fibra òptica. Ara que ens convertirem en el paradís dels ludòpates amb Hard Rock, m’he recordat de quan passejava per Las Vegas amb un editor de Tarragona «de cuyo nombre no quiero acordarme» (amb això de la protecció de dades citar algú avui és més perillós que portar un quilo de coca a la guantera del cotxe).
A Amèrica, el concepte de lleure és igual que el que tenien aquí els romans i, de fet, poques coses han canviat des dels temps de la barbacoa de Pompeia: joc, bars i senyores que fumen... Bé, com que llavors encara no es coneixia el tabac, hauríem de dir putes, directament, sense eufemismes. El que havia d’estar molt bé per als de la Tarragona de l’època no només era que no existia Reus, sinó que aquí tenien l’administració local i l’estatal. Era com si vivint a la Rambla Vella poguessis anar a pagar una multa al fòrum i tot seguit declarar al Suprem, la versió moderna de posar-se davant dels lleons de l’amfiteatre.
Això sí, existia l’AVE Cèsar, però no l’AVE Adif, que s’hagués arruïnat perquè com que «Madrid» ho teníem aquí... Per cert, que és estrany que ens hagin deixat organitzar els Jocs del Tarracus, perquè tothom sap que, segons el PP, el corredor Mediterrani va de Madrid a Saragossa.