A veure, siguem clars, els articles d’opinió tenen poca utilitat. M’explico. Ahir vaig comprar un camió de crispetes per veure l’interrogatori de Gabriel Rufián a la Cospedal. Doncs bé, si jo ara opino sobre Rufián o el procés, vostès diran, «què m’has d’explicar que no sàpiga jo». Efectivament. D’això que en diuen «crear opinió» sempre em va semblar pobre. Penso que, si t’han de crear opinió, és que ets una medusa.
Per aquest motiu, crec que els articles tenen una finalitat molt noble: ajudar a la higiene si vas d’excursió, embolicar l’entrepà de tonyina o anunciar que la portera està fregant el terra. Tal com està el món, jo crec que els articles tenen ara una nova utilitat. Truques a Pepito (no és un personatge fictici) i et diu que el truquis en dues setmanes que ja et dirà alguna cosa. Escrius un mail a l’altre Pepito (tampoc és una hipòtesi) i resulta que no contesta. Perico de los Palotes està reunit. Fulanito de tal diu que «ja et localitzo jo». Em seria més fàcil quedar per anar a dinar amb el mateix Franco Bahamonde. De fet, ja fa uns mesos que ha tornat a la política... Així que aconsello, per guanyar en efectivitat, tenir un article d’opinió com aquest. Molt més útil que el WhatsApp, «ondevaparar».
Mirin, «Josep Maria, ahir et vaig enviar un mail i no m’has contestat». Allué, tens la bústia del mail ple i no reps els mails. Iñaki, he rebut la teva amistat al Facebook, però em diu que ja tens 5.000 seguidors i no accepten més. Jefe, ja he reservat a Ulldecona, porta un dels teus Habanos per a mi.
Veuen? Això sí que és donar-li utilitat a un article d’opinió i la resta són hòsties.