Si és vostè, jubilat, aturat, o simplement pobre –com jo– i sol seguir l’actualitat informativa un matí qualsevol des de RAC1 a Al Rojo Vivo, sabrà a què em refereixo. Els aconsello que fumin, beguin o s’injectin ratafia abans de posar el canal Parlamento. Ni en els meus somnis més bojos –i sóc el Borbó dels fantasiaires–, m’imaginava un país així.
Resulta que un senyor i una senyora comunistes dolents, molt dolents, es compren un xalet de 600.000 euros. Resulta que he entrat a Idealista a veure pisos a Madrid. Un de dues habitacions als afores, 540.000 cogombres. On està el problema? Ah, que cap polític ha fet el que abans havia criticat... Hola Pedrito, No, és no?... Què tal el tractor, Aitor?
Tenim una ministra de Defensa que diu que ells no saben res de caixes B, que només són personatges dels Lunnis i que el senyor Hierro que apareix en els papers de la Gürtel no és el seu marit, que es diu... Hierro. Resulta que tenim un senyor condemnat per tortures i premiat pel Gobierno. Tenim sentències de cassació del Suprem que apareixen 13 anys després, mentre que exigeixen que en 24 hores es vagi a declarar. La senyora del Bárcenas pot eludir la presó aportant 200.000 euros. Ho passarà molt malament per aconseguir aquests diners, tenint en compte que, quan actualitza la llibreta al banc, el saldo no li cap en una línia. Començo a pensar que ja no hi ha solució i que l’únic que podem fer és el mateix que amb el mòbil quan es torna boig: «Restaurar dades de fàbrica», i a perdre la memòria. Malpensats, crèieu que anava a parlar de Catalunya, oi?