Només he estat una vegada al Congrés dels Diputats, fa 31 anys, quan debatien sobre les televisions privades, però no em va semblar que fos la pista central de Rolland Garros. Ahir, però, vaig passar el matí veient «pilotes» taronges i pilotes, sense cometes, rebotant entre Marianito i Pedrito. Drive per aquí, revés per allà... Com sempre.
Els convido a entrar al Diari de Sessions i canviar els noms dels dos contendents pels de mocions de censura anteriors, veuran que sempre és el mateix. Ara, com a mínim, li hem d’agrair al Rufián que les seves participacions siguin originals i trenquin aquesta rutina estúpida del «i tu més» de pati de col·legi que ens acompanya des que emetien La Bola de Cristal. Per cert, bon títol per això que escric, perquè encara no se sap què passarà a l’hemicicle.
El Congrés ja no és el que era. Ara sembla el mercat de Bonavista, amb Don Gabriel venent impressores. (Mai havia rigut tant... vestit). Una llar d’infants, amb la Bescansa i tota la bancada fent-li magarrufes al nen. La Villalobos jugant al Candy Crush i dient que, si un congressista es dutxa, no li importa que porti rastes.
Ahir, la presidenta del Congrés advertia que no es poden fer fotos. La setmana passada, que no es pot menjar a l’hemicicle ... Ja només falta el cartell de Pablo Iglesias de: «Vendo piso en Vallecas por mudanza» i un altre de «Prohibit donar a menjar als animals». I mentrestant, M. continua assegut a la poltrona. Jo crec que, si l’enxampessin pel carrer arrossegant un cadàver, diria que el persegueix un mort.
«Manda huevos».