Hem passat un cap de setmana interessant... I estressant. La cosa ha anat de linxs. Un d’ells es diu Litio, i és un felí que ha aparegut en un bosc de Collserola. Ningú entén com ha arribat des de Huelva a Barcelona. La quantitat de peatges que haurà hagut de pagar el pobre gat! L’expressió «ets més llest que un linx» aquí no té sentit perquè, la veritat, en aquests moments, s’està molt més tranquil a Andalusia que a Tabarnia... Llevat que siguis veí de Susana Díaz qui, a hores d’ara, deu ser la nena de l’Exorcista.
L’altre linx ha estat Pedrito, el nostre flamant president. És un animal en perill d’extinció –el felí, no el polític– però tal com està el pati ... Vas a la cuina a fer-te un sandvitx i, quan tornes, t’han redecorat tot el Congrés. Llàstima que al Senat segueixin amb aquell paper pintat groguenc del 78. Ui, ui, he dit groc! M’ha fet gràcia veure el Joan Ruiz al costat del president. Esperem que el facin ministre de Foment i aconseguim que deixin de fer servir els dibuixos dels fills per projectar línies ferroviàries.
Ha estat un pols de linxs, perquè Mariano també és llest. A més, té «un ojo de lince» que li serveix per fer reset quan s’atabala. Rajoy també és una espècie en vies d’extinció i hauríem de protegir-lo, perquè no crec que trobem un altre igual. No veiem un humorista tan bo en la política des de Jesús Gil. Amb permís del Felisuco, de C’s. Rajoy ha estat un hàbil estratega que ha sabut trobar el moment per moure fitxa: mai! Qui movia les fitxes del parxís era «Soraya en liquidació», que ara haurà de menjar-se una i comptar fins a vint. Però, no patiu, que Mariano, com el linx, té set vides.