Quan recollia informació per a escriure el llibre Putas a la fuerza vaig visitar uns quants bordells (no, no són llocs on broden). Vaig anar des de la Castellana a la Casa de Campo madrilenya i vaig recórrer les conegudes «parròquies» de Castelldefels i el Nou Camp. Buscava testimonis que poguessin parlar-me de les màfies de la prostitució...
Ingenu de mi. Al final, només vaig poder fer-ho gràcies als diferents cossos policials, que em van facilitar el camí per trobar algú «que parlés». Doncs bé, entro en un puticlub, demano una Coca-cola i s’apropa al meu costat una milf granadeta, amb minifaldilla i mitges serigrafiades. «D’on ets? Com et dius ...?», i aquesta mena de protocol que fan servir per captar clientela... Li dic que em dic Moisès i que sóc periodista a Tarragona.
De sobte, la seva veu canvia i em diu emocionada: «No seràs Moiselito?».
Aixeco la vista i descobreixo, sota del camió de maquillatge, la mare d’un amic de la meva infància. «Jo sóc ... La mare de .... Quina alegria, noi! Però si eres un mocós... Recordo que t’agradava Camilo Sesto i que anaves amb una Vespino vermella. I, al meu fill, no l’has reconegut?» Miro la barra i allà estava el meu antic amic.
Així que, sota els llums vermells, em vaig veure amb les galtes pessigades com un vailet i havent de donar records a la meva mare. Els testimonis s’estaven fent un fart de riure davant tan patètica escena. Quan vaig dir que hi havia anat per recopilar informació per escriure un llibre, a aquella dona i al seu fill, els va semblar l’excusa més rara que ningú havia donat per «anar de putes».