Repensar Tarragona per canviar i canviar per prosperar

Entre els urbanistes actuals s’estén la idea de «repensar» les ciutats. Cal fer-ho? Òbviament. Si estem davant de canvis determinants, no només en les formes de producció sinó respecte als objectes que adquireixen valor, es fa difícil pensar que l’actual model de les ciutats no està en crisi. Quan el coneixement ja no és un instrument productiu, sinó un bé en si mateix, moltes coses han de canviar al seu darrere.

Les ciutats actuals acullen ciutadans més intel·ligents que mai, amb més voluntat i més eines que mai per inferir en allò que passa allà on viuen. El moviment constant de persones, moltes d’elles amb absoluta llibertat, altres condicionades encara per raó d’origen; els nous hàbits de compra i consum amb la popularització del comerç electrònic; l’augment de la preocupació per les conseqüències de la petjada ecològica després de dècades de creixement exponencial del malbaratament; les restes d’edificis industrials i administratius abandonats que guarneixen les ciutats; els centres històrics buidats progressivament de veïns que no tenen els serveis que precisen per poder dur a terme una vida normalitzada; la revaloració cívica dels espais compartits; l’augment de les desigualtats, la consciència cada cop més compartida de la necessitat de fer polítiques comunitàries... Són alguns dels aspectes que mobilitzen la necessitat de «repensar» les ciutats.

Richard Florida, l’autor de Les ciutats creatives ens diu que el repte actual és repensar les ciutats per convertir-les en llocs habitables, vibrants, xarxes de diàleg y participació. Només així podran ser motores d’innovació i productivitat.

Una acció de repensar sobre la qual trobem abundant bibliografia respecte a grans urbs, però molta menys quan es tracta de ciutats petites. Pel que fa a la nostra, a Tarragona, una ciutat petita, atomitzada internament i no prou ben interconnectada funcionalment amb altres ciutats i pobles pròxims, la bibliografia ens l’haurem de fer nosaltres. Hem de repensar Tarragona per canviar i canviar per prosperar.

Anant al més immediat, el punt de partida no pot ser altre que la utilització de l’enorme capital humà que les ciutats tenen. Tarragona no és de cap manera una excepció. Antoni Gutiérrez-Rubí, al pròleg del seu llibre Smart CitiZens, ens diu clarament que repensar la ciutat sense la col·laboració de les persones que hi viuen no és una opció. Així de clar. És al món local on més fàcil és la intervenció dels ciutadans en la planificació i la gestió. Aquest és el punt diferencial i fort de la política municipal: la possibilitat d’un escenari de col·laboració amb una ciutadania intel·ligent per millorar el govern de la ciutat.

L’Ajuntament de Tarragona ha anat desmuntat progressivament les estructures de participació ciutadana. Amb això s’ha posat d’esquena a la marxa general de la societat. Cal construir-ne de noves, formalitzar-les, normalitzar la seva activitat i fer que el conjunt de la ciutadania de Tarragona hi guanyi.