Biblioteques Municipals de Reus: créixer en temps de crisi

L’obertura de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus l’any 2003, és un senyal inequívoc de la voluntat de Reus per incorporar-se plenament al Sistema de Lectura Pública de Catalunya, després de diverses temptatives poc reeixides de biblioteques municipals al llarg de vora 150 anys, i quan ja en feia 10 de la Llei 4/1993 del Sistema Bibliotecari de Catalunya. Tradicionalment, i des de la seva obertura el 1859, el paper de la «Biblioteca de Reus», l’havia assumit la biblioteca del Centre de Lectura, accessible a tots aquells que se’n feien socis.

Tot i que des de l’any 1999 existia un Servei Municipal de Biblioteques de Reus (SMBR) i que les biblioteques que en formaven part tenien una distribució geogràfica força equilibrada en el plànol de la ciutat, eren tan sols tres sales de lectura inserides dins dels principals Centres Cívics de la ciutat (Ponent, Mas Abelló i Llevant), una antiga biblioteca de La Caixa municipalitzada i la biblioteca de l’Institut Municipal de Formació Empresarial «Mas Carandell», amb qui s’havia signat un conveni de col·laboració, que no s’adequaven als paràmetres establerts. De manera que aquests equipaments es van anar tancant, durant el període 2003-2009, amb el compromís polític de desenvolupar la xarxa urbana corresponent a un municipi de vora 110.000 habitants. Així és com va quedar establert en el document de planificació de l’any 2006 Les Biblioteques Municipals en l’horitzó 2011.

L’any 2008, quan la Biblioteca Central tenia 5 anys, es va començar a treballar amb la primera de les 3 biblioteques locals, a la zona sud de la ciutat, on l’impacte de la central era pràcticament nul. Es tractava d’un edifici de 1500 m² de nova construcció, per a donar servei a uns 25.000 habitants (les previsions de creixement de la població en aquella zona eren molt optimistes en aquell moment). Les obres començaven l’octubre de 2009, i l’any següent ja prenia el nom de l’historiador Pere Anguera, mort prematurament al gener i deixant el seu llegat bibliogràfic a la ciutat. Aquest fet va ser prou important per a realitzar algunes modificacions al projecte original i facilitar que tot el llegat, especialitzat en història contemporània local i dels Països Catalans, quedés consultable des del moment d’obertura de la nova biblioteca, previst per al 2011.

Però el 2011 la crisi econòmica esclata a Reus, hi ha un canvi de govern i tots els projectes es paralitzen, sigui quin sigui el seu estat d’execució.

L’obertura de la Biblioteca Pere Anguera

El segon mandat de Govern de l’actual alcalde pel període 2015-2019 incloïa finalment l’obertura de la segona biblioteca municipal. Hi havia factors potents de resistència com la despesa pendent per a la finalització de les obres i la de manteniment fix anual, o la transformació del consum cultural de la nostra societat, però malgrat tot, van acabar pesant més els factors impulsors per a l’obertura, que eren la despesa ja feta i l’avançat estat en què es trobava l’equipament, els compromisos adquirits amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la confiança amb l’equip professional, el moviment veïnal i el llegat Pere Anguera.

La clau de l’èxit va consistir a fer un estudi minuciós de les necessitats mínimes imprescindibles, la decisió d’obrir per fases, la introducció de factors d’innovació sostenibles i la creació d’un equip de treball únic per a tot el SMBR. D’aquesta manera es va aconseguir que el dia 18 de novembre de l’any 2015, la Biblioteca Pere Anguera, obrís les seves portes al públic per aproximar els serveis bibliotecaris a tota la zona sud, amb un important suport de tot l’equip humà de la Biblioteca Central Xavier Amorós.

La consolidació del Servei Municipal de Biblioteques de Reus

L’obertura de la Biblioteca Pere Anguera, va fer emergir l’ens Biblioteques Municipals de Reus, que des de 2003 havia quedat identificat amb la Biblioteca Central Xavier Amorós. En realitat és l’ens que vetlla pel correcte desenvolupament d’ambdues biblioteques i el que estableix les línies d’acció en matèria de lectura pública i accés democràtic a la informació a nivell local. És també el paraigua que aixopluga la relació amb institucions (Fundació Pere Mata, Fundació Jaume Bofill, escoles, instituts, residències de gent gran,...) i altres àrees municipals (Ensenyament i Política Lingüística, Benestar, Salut, Joventut,...) i els convenis amb les altres institucions bibliotecàries i patrimonials de la ciutat, com és el de la biblioteca del Centre de Lectura, amb qui té signat un conveni de col·laboració.

El mateix dia que es va obrir la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, es va signar un conveni entre el Servei Municipal de Biblioteques i la Biblioteca del Centre de Lectura d’una durada de 25 anys, que escenificava la voluntat de l’Ajuntament de protegir la veterana entitat dels possibles efectes que podia patir amb l’obertura d’una biblioteca pública a la ciutat. Aquest conveni, vigent encara avui dia, permet que qualsevol usuari de les biblioteques municipals menor de 23 anys pugui fer ús de les instal·lacions, consultar el fons de la biblioteca del Centre i tingui accés al servei de préstec interbibliotecari entre les biblioteques locals.

Un altre efecte de l’existència d’aquest conveni és la confecció i difusió de bibliografies conjuntes i la coordinació en la realització d’activitats, com les Jornades de literatura digital, i la programació «Estiu a les biblioteques de Reus» que inclou totes les activitats que realitzen la Biblioteca Central Xavier Amorós, la Biblioteca Pere Anguera i la biblioteca del Centre de Lectura durant els mesos de juliol i agost, i que s’acaben de difondre aquests dies.

En conclusió

L’evolució positiva de les xifres obtingudes amb el Pla d’acció del SMBR 2016-2017, avalen la seva consolidació i ens permeten afirmar que amb tan sols 15 anys de desenvolupament del Mapa de lectura pública a Reus, i malgrat la situació econòmica del país, Reus ha apostat per a desenvolupar serveis bibliotecaris moderns i de qualitat, sense girar l’esquena als serveis bibliotecaris ja existents, sinó tot el contrari, establint d’aquesta manera un model de xarxa urbana insòlit al nostre país. I el millor de tot és que, amb aquests 15 anys i els recursos disponibles, ha aconseguit que més del 62% de la població de Reus tingui carnet de biblioteca, quan la mitjana de Catalunya és del 50%. Podem felicitar-nos-en.