El circ de Tàrraco bullia com quan el Nasticus va guanyar al Fulgur de Vallecas. Vint mil persones cridaven a l’uníson al favorit, el barceloní Lucius Minicius Natalis Quadronius Verus, però abans, havien d’agafar aire.
Faltaven dos dies per a la inauguració dels Jocs de la Mediterrània i ell era el favorit. Eutyches i Fuscus jugaven a casa, eren uns fiesterus i els agradava córrer, així que amb la visita de l’Emperador, estaven preocupats pels controls dels Centurions de la circulatio. Temien especialment els dibuixants, situats estratègicament al revolt de la Via Augusta per captar el retrat dels infractors.
Minicius havia guanyat els Jocs Hel·lènics l’any 129 i, com a premi, li havien donat una plaça reservada al pàrquing subterrani del Circ. Era un desastre amb les màquines i sovint se’l veia barallant-se amb el caixer automàtic, que si no li tornava el canvi en sestercis, que si s’havia ratllat la banda magnètica del tiquet de pedra. Eutyches va arribar amb una biga, el que ve a ser un Dos Cavalls. Fuscus, que es veu que havia manegat les apostes d’alguna carrera a prop de Cesaraugusta, conduïa un preciós A8. Havia de participar un astur, Fernandus Alonsus, però els seus cavalls van emmalaltir. Pepus, el drunviri, acompanyat del seu fidel Bonetus, corria amunt i avall per la ciutat perquè els jocs sortissin bé.
Durant els entrenaments, un espontani va creuar l’arena, era un japonès despistat. Un centurió el va apartar cap a l’espina abans que les quadrigues l’atropellessin. Va dir, confús, que segons una guia, allà hi havia d’haver terrassetes. (Continuarà... Quan? Quan ha de ser, demà).