Treves olímpiques

Una treva pressuposa un conflicte. Generalment armat. Una treva és un acord d’interrompre accions considerades agressives. Invocant el respecte, sovint s’han qualificat de «santa», blanca o divina. Com si un deu li donés un valor que els homes no semblen capaços de mantenir. La treva olímpica tenia per objecte interrompre els conflictes entre els països per a facilitar la participació en les competicions esportives de gents de procedència diversa.

Que es conegui, Tarragona no manté cap conflicte bèl·lic ni d’altra mena amb cap dels països de l’anella mediterrània, tots 26. Invocar una «treva» semblaria exagerat, si no fos perquè alguns entenen que, efectivament hi ha un conflicte, armat o no, però d’alguna intensitat suficient per a demanar la treva.

A banda de respectar l’ús metafòric de la treva en l’actual situació política a Tarragona i a Catalunya, hom pot pensar quins efectes pot arribar a tenir una suspensió temporal d’un o del conflicte. Podem esperar que, durant un temps, no s’apallissarà als ciutadans que vulguin votar. No es detindrà a músics, ni a mestres que expliquen el que passa al carrer als seus alumnes, ni es tancaran institucions de promoció a l’àmbit internacional, ni s’arrancaran llaços grocs, ni s’insultarà ni agredirà als que els portin. Fins i tot fóra possible l’alliberament d’ostatges.

Per un altre costat s’hauran de comprometre a deixar-se a casa els llaços grocs, com al seu dia les estrelles grogues, per què als falangistes els hi semblen agressius. Deixaran de fer acudits i cançonetes alemanyes per nens petits. Tampoc no tornaran a cantar L’estaca, que és un himne subversiu, ni Els segadors” per no ferir la sensibilitat dels que no tenen lletra per a cantar el seu. Suspendran paelles solidàries i conferències multitudinàries sobre política i la llibertat d’expressió. Fins i tot treballaran una mica menys i deixaran temporalment d’exportar béns i serveis perquè el creixement del seu GNP no continuï superant i avergonyint als altres.

I quan s’acabin els jocs, uns ja poden tornar a demanar la república i els altres la monarquia, oi?

Doncs em sembla que seria perdre una oportunitat d’il·lustrar als visitants dels països mediterranis que aquest país també ho és, geogràficament i de vocació. I de forma indubtable des de quan els peixos mediterranis en portaven les quatre barres de la senyera sobre les escates. I que estaríem contentíssims de competir amb ells en pla d’igualtat, i guanyar, però sota la senyera quadribarrada com els peixos. A més, hi podríem fer veure que podem acollir els que fugen de la mort o la fam des de la vora sud, i que també podem comerciar en termes favorables amb tots plegats.