Joan Josep Marca: Treballar per la Cultura, des de l'estimació al territori, amb perseverança i discreció

Escric encara trasbalsat per la mort inesperada de Joan Josep Marca. Diumenge ens vam trobar al Seminari, al concert de comiat de Pep Prats com a director del Cor Ciutat de Tarragona, després de 30 anys de servei a la ciutat. El Joan Josep, naturalment, hi era. La Fundació Privada Mútua Catalana ha donat suport al Cor en diversos projectes –recordo, de manera especial, la Cantata Amics de pedra que vam poder veure el 2014 al Teatre Tarragona, a banda de la Setmana Cantant, esclar– i el Pep ho va agrair públicament. Quan va acabar el concert, el Joan Josep va haver de marxar i em va demanar un petit encàrrec, amb complicitat, per poder retornar l’agraïment al Pep. Sabia tenir cura dels detalls i de les formes.

Vaig entrar en contacte amb la Fundació i amb el Joan Josep el 2013. S’acabava d’inaugurar el Teatre Tarragona i la llavors regidora de Cultura, Carme Crespo, tenia clar que calia normalitzar la presència de l’òpera de gran format a la ciutat. Ens vam posar a treballar per aconseguir-ho. Era un moment d’aguda crisi econòmica i el projecte va esdevenir una realitat gràcies al suport i la confiança de la Fundació. Des de llavors, Tarragona s’ha incorporat al grup de grans Teatres que formen part del Cicle Òpera a Catalunya, de l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell, i que compta amb el suport de la Generalitat. Cinc anys després, les representacions d’òpera s’han consolidat a la ciutat i han esdevingut una fita col·lectiva gràcies a la Fundació i, també, a la col·laboració i complicitat dels Amics de l’Òpera de Tarragona, Joventuts Musicals i d’altres entitats. Durant aquests anys hem viscut moments emocionants i extraordinaris i, a poc a poc, s’han anat teixint tot un seguit de complicitats i amistats, franques i fructíferes. I el Joan Josep, sens dubte, n’ha estat un dels catalitzadors principals. La seva presència, la seva bonhomia i el seu tarannà, marcaven un to i una manera de fer. Exercia lideratge des del testimoniatge, discret i educat. Atributs que, sens dubte, compartia amb la seva esposa, Mª Josepa Duch, amb qui assitia, assíduament, al Teatre, sigui a concerts o a d’altres representacions. En aquests moments tan difícils, reiterar-li el meu suport i escalf i, també, als seus fills i a la família.

L’òpera ha estat, només, un dels molts projectes culturals als quals la Fundació Privada Mútua Catalana ha donat suport, mitjançant la tasca dels seus patrons i del seu president al capdavant. Una personalitat propera, tenaç, que demanava l’opinió i escoltava abans de prendre una decisió. Els agraïments d’aquests dies són lògics i merescuts. Ens deixa un mecenes exemplar, però, també, un amic entranyable. Em sento molt agraït per la seva confiança, afecte i amistat, que eren mutus. Hem conviscut un període curt de temps, però intens. Joan Josep, gràcies per tot i una forta i, malauradament, darrera abraçada.