«Ja venen els jocs! S’acosten els jocs!», cridaven els tres espondófors que recorrien les urbs de tot l’Imperi amb un megàfon sense piles. També eren anomenats «missatgers de la treva», tot i que la gent del carrer els coneixia com els equidistantis. «Durant els Jocs, res de guerres!», va cridar Pepus des de la tribuna del circ. Així que tabarnis i tractoris van deixar les armes al Motoclub, perquè a veure qui era el guapo que pujava la Baixada de la Misericòrdia carregat amb una catapulta. La ciutat bullia d’emoció i els carros amb rucs anaven de dalt a baix cridant els uns als altres. Vaja, com abans d’un partit amb el Reos CF., un equip celta de més d’enllà del riu. La grada d’autoritats del circ estava composta per l’emperador Felipus, el drum viri Pepus i el governador Pobletus. Tots tres esperaven al Tantum Honorabilis, que estava amb la quadriga aparcada a la Torre dels Escipions llançant una moneda aire per saber si els déus aprovaven que es trobés amb l’emperador. Un homenet va cridar: «Honoràbilis, deixa la moneda i fes un referèndum!» i no va trigar a ser detingut i cremat a la calçotada prèvia a les proves de pingus-pongus de la capital de l’Alt Agro. Tot eren queixes: el drum viri d’Altafolium, Fèlix Podemus, es queixava de no ser la seu de ciclisme; Pobletus, d’Olzina, volia que els atletes paguessin un ticket a Portus Aventurae i el governador de Barcino, a 18 llegües, acusava Tarraco de centralisme.
Les trompetes van sonar solemnement a les instal·lacions d’Agro Clarus. Començaven els Jocs. Però, a la pista d’atletisme no hi havia ningú. Per megafonia es va sentir al Pepus cridant: «Ei, torneuuu, que encara no està fet!, l’Ikea!».