Tribuna
Gesticular o governar
Advocat
Els nous governs, tant a Madrid com a Barcelona, neixen, ens agradi o no, limitats per una realitat objectiva de caràcter polític-parlamentari, però també d’un fet objectiu com és la situació econòmica i totes les seves variables que incideixen sobre uns pressupostos públics, sotmesos a un rigor imprescindible, si volen ser viables i possibles.
Davant del marc exposat, el fàcil és optar per la via de la gesticulació, a l’hora de fixar polítiques de futur, oblidant que la tasca de govern hauria de fer possible la suma de feina «política» amb «eficàcia real», si realment es vol ser un executiu amb respostes per la seva ciutadania.
Optar per prioritzar el tema de la imatge, deixant de costat la feina real només és garantia d’inseguretat i ineficàcia per molt que es vulguin buscar responsables aliens; per tant, sent conscients de la precarietat parlamentària d’uns i altres, no estaria de més que el pla de gestió contemplés totes aquestes variables, no sigui que el que es faci sigui més producte de la ideologia impossible que del possibilisme fonamental per qualsevol alternativa de futur encomiable.
És cert que, en els darrers mesos, el govern de l’Estat ha estat capficat més en el discurs polític que en la mateixa feina de gestió, pensant en properes consultes electorals per damunt de tot, però no estaria de més que a partir d’ara, tant els que són al govern, com els que estan en l’oposició, fessin esforços per donar respostes possibles als problemes que tenim plantejats, per damunt de la pura lectura partidista.
Ja sé que el que plantejo és de difícil assimilació perquè el lògic és que cada part defensi la seva estratègia de mantenir o lluitar per recuperar el poder, esperem de totes maneres que el seny necessari s’imposi o almenys se li doni una part de protagonisme en benefici de tots.
Limitar l’enfrontament partidista a qüestions emblemàtiques i respectables, no pot ser l’alternativa única i, per tant, oblidar variables de caràcter econòmic de futur seria molt perillós per la majoria de la ciutadania.
Tornant al tema de la «gesticulació» entesa com a «discursos polítics» amb pocs compromisos específics, em sembla que és una estratègia política que el que vol és solament «parlar» del que és fàcil i que té els seus suports assegurats, deixant de costat incidir en tots els altres assumptes de gestió de govern que necessiten resposta, encara que a vegades aquestes no tinguin garantit el suport majoritari de la societat. Poden, fins i tot, argumentar que determinades decisions estan per damunt de tot i des d’un punt de vista objectiu tenen raó, però el que seria fatídic és optar per la línia del compromís ideològic, deixant de costat la feina del dia a dia de tot responsable de gestió.
Segurament les setmanes vinents ens convidaran a un espectable de retrets entre uns i altres, el que posarà fàcil no aprofundir en els temes vitals pel nostre demà més proper, però tot això només és garantia de confrontació per una societat cada cop més farta d’una feina política que no espot convertir en un «plató de televisió» amb actors d’una «novel·la» fora de la realitat i amb conseqüències inassumibles per uns televidents obligats a assumir l’espectable que s’anuncia i les seves contrapartides de negativitat social.