La Tarragona, post Jocs Mediterranis

Deixant de costat la crítica de la celebració esportiva, que en tot cas té raons a valorar en cada cas, crec que a part del balanç d’uns i altres, el que toca fer, de manera urgent, és explicar l’estratègia de futur que permeti que la inversió amb instal·lacions feta no quedi en un projecte sinó que se li doni el suport necessari per evitar exemples d’altres ciutats que després de celebracions de torn van veure com el patrimoni atresorat desapareixia o quedava destrossat en un marc de descomposició inacceptable, malgrat la inversió pública feta en el seu moment.

L’exemple de Sevilla, on les infraestructures de l’Expo han quedat majoritàriament aparcades i desaparegudes, no seria una via a triar si realment, un cop acabada l’aposta en positiu, no se sap liderar una fórmula de manteniment de les instal·lacions amb totes les garanties de pervivència i ús.

Segurament els tractats d’estratègia política parlen que el salt endavant en instal·lacions s’ha de consolidar, però no haurien d’esperar gaire a conèixer com es farà tot això, ni com serà la col·laboració amb les diferents «seus» per endegar les fórmules que permetin consolidar el bo dels Jocs per un futur amb garanties d’èxit.

És evident que seran moltes les discrepàncies i els desacords d’uns i altres, un cop acabada la festa, però no estaria de més, aparcar el debat polític per deixar pas a un consens necessari que permeti mirar el futur dels complexos esportius amb garanties de continuïtat.

No conec ni els pressupostos de manteniment, ni si s’han fet estratègies de gestió conjunta, ni si s’ha pensat en la possible gestió indirecta de tot el «construït», però em sembla prioritari dissenyar un model que permeti garantir un manteniment productiu de tot el que ha suposat l’aposta pressupostaria de moltes administracions.

El record de què han estat els Jocs, aviat serà un fet històric a valorar, però el que no pot ser de rebut, és no pensar en què s’ha de fer a partir d’ara, per tant, el consens exigit i poc realista, haurà de deixar pas a una proposta en positiu que permeti una viabilitat fora de dubte.

La ciutadania farà la seva lectura del que ha succeït i, quan toqui, expressarà el seu vot al respecte, per tant, aquest tema té el seu recorregut on tothom podrà dir la seva, el que seria imperdonable és que sota la discussió en portes no se sàpiga donar resposta a un «paquet d’instal·lacions» que exigiran un tracte acurat per permetre la seva pervivència en el temps, amb uns usuaris que es puguin permetre gaudir de la seva aposta esportiva personal en unes instal·lacions immillorables.

No sé encara quina serà la rendibilitat política-econòmica-social que la festa esportiva ha comportat per la ciutat, però el que és segur és que «tot el que queda» no pot deixar-se de costat i, en tot cas, a ben curt termini, hauríem de conèixer les fórmules possibles per garantir un demà logístic amb garanties, per totes les inversions en infraestructures fetes, amb responsables directes, tant pel que fa als que veuen l’èxit de l’esdeveniment, com pels que han optat per la via negativa de l’actuat.