Un glop de vida

Jungla urbana. Formigues movent-se ràpidament d’un lloc a un altre. Totes semblen saber on van i què fer. Persones convertides en autòmats. Els han tret el temps s’ho han segmentat. Han organitzat les seves vides per ells. No és bo ser un lliure pensador. Empresonats en una dictadura voluntària. Es cedeixen petites porcions sense importància aparent.

Després has cedit el teu estil de vida. Ara ets com has de ser com vols que siguin. Pitjor encara ets un reclutat i un intolerable. El que intenta destacar no és bo, l’intent a destacar és fracàs. Fracassat és ja t’ho vaig dir. Jo reclutador veuen al meu estil de vida és tranquil·la és pausada, és calmada. No pateixo doncs no decideixo. No aspiro doncs em donen il·lusions de loteries. No visc la meva vida segueixo la dels altres a la tele. Pobres que malament ho passen jo estic bé. Vine a la meva vida, la de tots, seràs tranquil viuràs sense pors i acabaràs com jo intolerable i reclutador.

Quina és la meva alternativa? Ser diferent, somriure, viure la felicitat, enfrontar-me als reclutadors en guerra contínua o camuflar entre ells. Viure ocult o en guerra. Ser apassionat i potser morir lentament per desgast cridant llibertat. Ser apassionat en la solitud. Buscar l’edèn, la font de joventut eterna, unir-nos en el paradís dels somiadors. Volar si volar. La brisa a la cara, olor de gespa acabada de tallar, olor de mar, balancejar-se a un costat i un altre amb les mans esteses deixant un arc de sant Martí de felicitat després de tu. Pau, calma, gronxar-se en el vent a dreta i esquerra plantat a terra.

Ulls tancats, imaginació inundada, sensacions desbordades, unió i comunió amb l’univers exterior i interior. Abraçada la vida i aquesta a mi. Trio viureeee!!! Néixer, viure i morir. Inici i final són relativament ràpids. Vida sóc jo, la vida m’envolta, multitud d’opcions. Només un objectiu sumar majors moments de felicitat i capejar els temporals. El meu oferiment és de vida.