Respectar l'honra de tots

A les novel·les d’Agatha Christie i en moltes pel·lícules la trama es desenvolupa de manera que sembla que el malvat és qui va guanyant. A partir d’enganys, si hi ha sospites sobre ell, dissimula, prepara pistes falses i intenta escapar de la seva responsabilitat. Al final, però, el detectiu aconsegueix atrapar-lo en les seves falsedats i és detingut.

S’ha fet justícia, i això congratula els espectadors, perquè la justícia la percebem com una necessitat per viure en societat. Només castigant el mal podem portar una vida tranquil·la i segura.

Els jutges no serien necessaris, diuen els clàssics, si ens comportéssim correctament. Aristòfanes diu que «les bones persones, encara que fossin abolides totes les lleis, es comportarien de la mateixa manera». I Plató va escriure: «Els bons ciutadans no necessiten lleis per actuar amb responsabilitat, i els mals ciutadans busquen la manera de saltar-se-les.» Quan la Bíblia es refereix a homes justos moltes vegades s’equipara aquest terme a sants, i en aquest sentit l’Església catòlica considera que «la virtut moral consisteix en la voluntat constant de donar a Déu i al proïsme el que els pertoca».

Mai com en la nostra generació s’ha reivindicat tant la justícia, però potser mai no s’hi ha faltat tant. Em refereixo a la justícia social, que la llei de l’oferta i la demanda no pot desconèixer; però també a la justícia personal, per exemple respectant el bon nom de cada persona.

En l’època d’Internet i de missatges creuats en totes direccions, és habitual veure com es calumnia o s’injuria els qui pensen diferent. Ser justos arriba també a aquestes pràctiques avui tan esteses. L’honra de les persones ha de ser respectada sempre.

L’Església defensa, fonamentant-se en els fets i les paraules de Jesucrist, que hi ha quelcom superior a la justícia estricta, que no la desmenteix sinó que la supera: la caritat, que brolla d’un cor compassiu que no mesura, ni pesa, sinó que ajuda. Així van néixer tantes iniciatives socials com hospitals, orfenats, escoles, menjadors socials… que auxilien els necessitats.

Vull animar per tant el treball indispensable de les forces d’ordre públic, legisladors, advocats i magistrats en la seva lluita per la justícia, i al mateix temps agrair la labor dels qui lliuren el seu temps a altres anant més enllà del que en justícia cal, moguts per la caritat que té en Jesucrist l’expressió màxima: lliurar la vida pels altres.