Ja sabia jo que això de la barba portaria cua. Ahir vam canviar la meva foto i ja he rebut un mail demanant-me 7.000 dòlars a canvi de no difondre imatges meves «compromeses». No he hagut de pensar molt, perquè, en el meu cas, compromès és... tot. Per exemple, si veiéssiu el meu «uniforme de treball» a casa, aniríeu de genolls a l’ermita de Salut demanant que l’Agatha Ruiz de la Prada em fes una camisa.
Home, m’he espantat, perquè els «pájaros» tenen contrasenyes i contactes meus. Avui en dia, quan et registres a qualsevol lloc d’Internet has de posar fins i tot el número de la sabata de l’avi. Així que el big data podria fer-me una «big putada».
Està clar que jo, com vosaltres, no utilitzo Internet per veure els horaris de missa. Així que, si un dia em veieu l’altra «barba» serà culpa dels extorsionadors que, segons diuen, són com la Rosa Maria Mateo, que controlen les càmeres. El problema està en el fet que el lloc on més es mira el Facebook és a «casa Roca», i, és clar, no m’agradaria ser tendència a YouTube amb la mateixa cara que De Gea després d’un gol. Com que no sóc pioner en res, crec que seré el primer ciutadà que presenti una denúncia mitjançant un article de premsa. Són els nous temps.
Tot i que prefereixo que no em preguntin a quines webs m’he registrat últimament, perquè contestaré que a la BBC i a La 2 per veure documentals. Com tothom, oi? En fi, que d’una banda estic enfadat, però, de l’altra, em sento com la Scarlett Johansson. Aviat sortiré al ¡Hola! dient que la meva carrera va començar amb una barba i una pipa.