Avui han descobert aigua a Mart i els científics ja s’estan fent il·lusions. M’imagino les notícies d’aquí a cinquanta anys... Serien com el NO-DO... Ahhh! Què bonic que era el NO-DO! Aquella veueta de Matías Prats, pare, narrant inauguracions de pantans, toros i gols de Gento. Una cosa tan bonica hauria de tornar i durar molts i molts anys. Jo seria nonagenari, a la bossa de les pensions ja no hi quedaria res i les crispetes anirien a preu de sushi del Mercat, però seguiria anant al cinema només per veure les notícies.
Música d’introducció i veueta de Montoro:
«Taaaa, tararà, tararà, tachán tachán... Su excelencia el Jefe del Estado Pablo Casado ha inaugurado el pantano de Marte acompañado de la ministra de Fomento, Doña Selena Sáenz de Santamaría y el registrador civil para el Sistema Solar, Don Marciano Rajoy. Don Pablo Dastis, embajador de la Tierra en la galaxia, ha firmado el proyecto de Ley que permitirá el trasvase de Marte al Ebro. Tal proyecto será aprobado tras la restitución necesaria de la actividad parlamentaria, interrumpida por el alzamiento secesionista de la colonia catalana de la Luna. Su excelencia, con buen criterio, ha decidido dar por zanjado el tema y restaurar el quehacer democrático en el gran Imperio Español».
Pareu, pareu. A veure. L’aigua aquesta està sota una capa de gel de 1.500 metres, a 56 milions de quilòmetres de Constantí. I, amb tota la tranquil·litat del món, es diu que és aigua salada. I dic jo, algú ha anat a llepar allò per saber que és? I si és gintònic? O aigua del Carme? I si és ratafia? Bé, no em feu cas, ja coneixeu les meves «marcianades».