Marxa l’electre a casa, vas cap a la porta del veí a preguntar-li si també s’ha quedat sense llum. Però el teu fill et mira amb cara de «no te n’adones» i et diu amb aquella saviesa adolescent: «Papa, mira el mòbil, si no hi veus xarxes de wifi és que tampoc tenen llum».
Què vull explicar amb aquesta escena? Molt senzill: hem de canviar el xip.
L’altre dia vaig anar amb el Paco i la Nuri a València. Vam anar a degustar una paella i vam deixar el cotxe a un pàrquing on no hi havia tiquet, ni empleat. S’havia de pagar amb el mòbil. Hi havia un matrimoni gran que, probablement, es va quedar a dormir allà, perquè no sabien com pagar. Perquè explico aquestes historietes? A banda, clar, de fardar d’haver anat a València a menjar una paella, doncs perquè ens hem de reinventar. Ara no és de pobres no tenir cotxe, ni oficina, ni un pis en propietat. Ara no és de pobres vestir roba usada. A una calçotada, li pregunto a un catedràtic quin cotxe té i em diu que no en té. I el primer que penso és: «Carai, sí que cobren poc aquesta gent». Però diu que va en taxi i lloga un cotxe quan ha de viatjar.
Em trobo amb un jove advocat de Tarragona i li pregunto on té el despatx. «No, jo no tinc despatx, quan he de quedar amb un client anem a una cafeteria». Així que ja no tinc cotxe. He tancat l’oficina i treballo des de casa. Llavors llegeixo a El País que un de cada cinc madrilenys no té mòbil: «Yo no soy un médico. No pienso estar disponible las 24 horas», així que agafo el fill de l’Steve Jobs i quan estic a punt de deixar-lo en un calaix... recordo que no vull quedar-me a dormir a un pàrquing de València.