En-detriment

Pràcticament totes les accions que es prenen són en detriment d’alguna cosa o d’algú. I aquest detriment produeix patiment.

En general, molt en general sembla que «vivim bé», em refereixo als Països del Nord, els que quan jo anava a classe eren els «països desenvolupats» i estaran d’acord amb mi que perquè això sigui així és en detriment dels del Sud, els que en dèiem «subdesenvolupats».

I no parlem ja de governants corruptes, estan aquí i allà, desgraciadament. Una altra vegada topo amb aquesta expressió: en detriment. Perquè la corrupció és en detriment de societats i la seva convivència.

I totes aquestes imatges de mars plens de plàstic o peixos morts per haver-ho ingerit? Les han vist? Tot el que ha possibilitat aquest material són avui muntanyes d’escombraries en els nostres mars. I una altra vegada en detriment, de la naturalesa, que no és poca cosa.

L’illa d’Henderson, remot territori britànic en el Pacífic Sud, rep 3.570 desfets en les seves costes diàriament. És a causa de la seva posició geogràfica. Es tracta d’una illa deshabitada, que té visites amb finalitats científiques cada cinc o deu anys. Així que no es neteja.

Segons un estudi de l’ONG The Ocean Cleanup, a l’illa hi ha 1,8 bilions de restes de plàstics, que fan una taca d’1,6 milions de quilòmetres quadrats, més de tres vegades la superfície d’Espanya.

Si parlem de Tarragona, els Jocs del Mediterrani finalment s’han pogut celebrar, amb bastant controvèrsia i des del meu punt de vista «en detriment» de la ciutat, encara que sembli un absurd.

És veritat que ara comptem amb part de les instal·lacions esportives renovades, i que és una oferta que revertirà en el ciutadà que li agradi l’esport.

Però els barris d’aquesta ciutat es ressenten de la poca o gairebé nul·la inversió i no tots practiquem esport regularment, encara que sigui molt recomanable.

No sembla que l’organització de l’esdeveniment hagi revertit en el comerç significativament. Al centre els comerços tanquen. I és cert que les mitjanes i grans superfícies són una competència ferotge, però no tot són tendes de moda ó d’esports, caldria repensar el model de negoci que pot encaixar al centre.

Tenim temes oberts des de fa temps, si parlem d’equipaments, com «La Residencial», Tabacalera, el Sanatori de la Savinosa i el Metropol per posar exemples significatius.

I a més la part baixa de la ciutat es ressent molt ja, i es queixa, amb raó. Viure a la part més baixa de la ciutat comença a ser una aventura amb un mal pronòstic.

En el balanç de l’última dècada de mandat de l’alcalde, Sr. José Fèlix Ballesteros, s’han fet públiques les següents dades: la inversió en els Jocs suposa menys del 4% del total de les inversions municipals realitzades durant el seu mandat, amb un total que ascendeix a 374,8 milions d’euros i que prioritza àmbits com l’urbanisme i els espais públics (64,99 MEUR), el comerç (46 MEUR) o la cultura i el patrimoni històric (21,53 MEUR), entre altres.

A final de comptes els mitjans, econòmics em refereixo, han de traduir-se en un desenvolupament de la ciutat. No en un deteriorament de la seva riquesa més profunda que són els seus barris, tots ells, i la seva gent. Cal apostar per una ciutat sostenible, humana i propera als seus habitants.

Com ja sabran si em llegeixen, conec de primera mà la realitat del Serrallo.

Quines millores en urbanisme i espais públics ha fet l’Ajuntament al barri aquests últims 10 anys?