La represa de pactes Generalitat-Estat

Més ençà de la dèria del referèndum d’autodeterminació –dret de colònies o minories nacionals oprimides– i dins del drama dels polítics presos per l’hiperbòlic diagnòstic independent del jutge Llarena... l’arribada del Govern socialista –mercès a una moció de censura «llampec»– prou que reprèn l’inevitable pactisme entre Governs.

Com a «gestos», l’entrevista a la Moncloa del president Torra –amb complicitat inclosa de la visita a la font de Guiomar, on Antonio Machado se citava amb «mi diosa» Pilar de Valderrama – i la reunió bilateral a BCN, set anys després, presidida com a Generalitat per un exsocialista, el veteraníssim Ernest Maragall, ara ERC, i per part de l’Estat per la ministra Meritxell Batet, un any altafullenca del carrer de santa Marta, al vessant dels Munts.

Dels gestos, al «concret», i quin goig d’enumeració:

a) La Hisenda de la Montero –successora de Montoro – ha accedit a la reclamació històrica de Junqueras –polític pres per Llarena– de refinançament de crèdits, mitjançant el deute a llarg termini.

b) La també ministra, la d’Indústria Reyes Maroto, s’ha compromès a respectar la llei de Comerç del Parlament, que l’implacable recentralitzador PP volia anul·lar.

c) La participació de la Conselleria d’Ensenyament (del torrenc Pep Bargalló) a la conferència sectorial, reunida al ministeri.

d) La signatura d’un conveni de 272 milions d’euros entre Foment i la Generalitat per executar el pla d’habitatge (el 2017, la Generalitat només va acabar 1.358 pisos protegits, a comparar amb les 116.000 famílies que els han demanat).

e) En la conferència sectorial d’Igualtat, desbloquejats els fons per al Pla contra la Violència de Gènere, amb boi 13 milions d’euros extres per a la Generalitat.

f) Pere Aragonès no vol anar al famós Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF)... Però prou que lliura a Hisenda de l’Estat el pla economicofinancer, demanant-ne l’acceptació.

g) Va fer mal al cor que el nou Govern de l’Estat es quedés sol en la relaxació del dèficit per a 2019 en 5 dècimes, del tot acordades amb la Comissió Europa, que haurien suposat 2.500 milions afegits a les CCAA (860 per a Catalunya). Però la ministra metgessa andalusa Montero hi ha trobat remei, dins el CPFF: com que les CCAA han de seguir ajustant-se al vell 0,1 del PIB de dèficit (en lloc del 0,3 perdedor) per tal d’alleugerir-les aportarà + 4.161,6 milions de finançament el 2019, en relació a l’any actual: +989 per a la Generalitat, 20.158 milions de finançament autonòmic per al pressupost de l’any vinent...

I suma i segueix. Amb l’horitzó tempestuós de quan arribin els processos judicials. Quan els actuals empresonats declararan que tot plegat fou «simbòlic». I un d’ells, Oriol Junqueras, prou que sap que els «aboca terra al damunt» per impedir-ne la llibertat provisional: els fugits i els continuadors del Procés, amb el covard cabdill, tan estimat pels farisaics catalans de soca-rel benestants, Puigdemont, al davant...