Transicions

Les persones que varen fer la transició de la dictadura a la democràcia, varen ser les que van nodrir de regidors els primers ajuntaments democràtics. Uns dels principis més rellevants que les van caracteritzar va ser el gran esforç i voluntat per cercar un nou model de societat que abastes de forma positiva les seves necessitats més bàsiques.

Es varen crear nombrosos grups d’afinitat especialitzats en temes molt diversos, urbanisme, ensenyament, serveis de salut i molts d’altres. Quan és van crear els primers ajuntaments democràtics, hi havia moltes persones preparades, que havien estudiat i après les assignatures necessàries per realment canviar la societat.

En l’actualitat existeix un ampli i creixent moviment ciutadà amb mentalitat de súbdits, disposat a fer una nova transició. Passar d’una democràcia representativa a una altra més participativa, basada en un nou plantejament democràtic, que mitjançant una classe política regenerada, qüestió més que dubtosa, aporti solucions als problemes més greus, que de forma negativa, més afecten avui dia a la societat.

Existeix però una gran diferència en les dues transicions. En la primera, s’apostava per posar en marxa tot el que s’havia preparat d’antuvi per fer-ho efectiu. En la segona, si més no a Catalunya, tot està condicionat a obtenir la seva independència, sense en cap moment, haver fet l’esforç de preocupar-se per com hauria de ser una Catalunya independent, deixant en mans d’una classe política incompetent el seu desenvolupament.