Un setembre complicat

Majoritàriament quan vam començar les vacances, veiem molt lluny la tornada a la tasca diària, especialment en el sentit que molts problemes van quedar aparcats per deixar pas a un període de tranquil·litat i de compartir amb els més propers al nostre temps d’oci. Malgrat tot, el calendari és inapel·lable, i segurament, al final del període estival, o ja estant novament incorporats a la feina, ens trobarem amb tot allò, que vam deixar de costat, però que ara demana a crits solucions inajornables.

La reflexió anterior suposo que és vàlida per quasi tothom, però pel que fa a la cosa pública el tema encara és més evident, doncs «la tornada» comportarà la necessitat de fer esforços en temes complicats, que ja no poden acceptar noves demores per molt feixucs que siguin. Així, a escala municipal, a casa nostra, haurem de conèixer de primera mà, l’auditoria dels Jocs del Mediterrani i les seves connotacions de futur per l’economia de la ciutat, sense oblidar passar comptes sobre el que s’ha fet bé o malament, en un exercici de responsabilitat que hauria de ser compartit per totes les opcions de caràcter polític, econòmic i social; en l’àmbit català també seran moltes les respostes a exigir que no es poden limitar al fet «monotemàtic», sinó que han de donar pas a la viabilitat econòmica com a país i les decisions al respecte per fer-ho possible; finalment, a nivell Espanyol, el nou govern socialista, passats els seus dies de gràcia, haurà d’intentar fixar uns suports mínims per endegar una política de gestió possible, o bé plantejar-se, amb totes les conseqüències, la convocatòria electoral per fixar noves majories possibles, que superin la precarietat actual vigent.

Per tant, com es pot apreciar, el mes de setembre tindrà «molta feina» a tots els nivells, sense oblidar la situació internacional, també pendent de determinades decisions que han de comportar posicionaments de futur amb garanties; segurament la velocitat en què tot es mou ens sorprendrà respecte a determinats temes, als que ens haurem d’adaptar en una tasca de normalització.

Esperem que els pocs dies o hores que puguin quedar, es facin servir per fixar prioritats, a l’hora de saber abordar tot l’esmentat, des de posicionaments de responsabilitat i seny, però, sobretot, amb el convenciment de buscar alternatives on la lògica s’imposi al cor, en un compromís de primar el diàleg per damunt de tot.

És evident que la nostra societat «adormida» pel mateix estiu, necessita missatges en positiu a tots nivells, que li permetin sobreposar-se al clima de desentesa i enfrontament permanent, però no estaria de més valorar d’on venim i tot el que s’ha fet per arribar on som, a l’hora de dissenyar models de futur, el més amplis possibles, a l’hora de la implicació de la gent.

Molts són els temes complicats que mereixeran respostes en les pròximes setmanes, alguns dels quals poden comportar diferències a tots els nivells, però no estaria de més que per una vegada, totes les parts facin els esforços que calguin per fixar vies on la necessitat d’entesa fos per sobre de tot. El tema és complicat, i els protagonistes tenen les seves «raons», esperem que la «raó final» no sigui fruit del tancament de posicions d’uns i altres.