A tothom li fa gràcia riure del veí i li fa molt poca quan és ell la «víctima» de la conya. Tots volem llegir una notícia d’un altre al diari, però el dia que surts tu als «papers» ai, «aquell dia els periodistes són una escòria». Veieu els paral·lelismes entre el periodisme i la comèdia?
Us parlaré de mi, que m’agrada molt: per circumstàncies de la vida he treballat de periodista, però també de guionista d’humor, en fi, dues professions en què acabes aixecant passions. En el primer dels casos són sentiments assassins; en el segon, de simpatia. Per això, crec que és millor ser pallasso que periodista, tot i que l’Inda o el Marhuenda tenen els dos epígrafs d’autònom.
A l’humorista Rober Bodegas se li ha acudit introduir en un dels seus monòlegs quatre bromes sobre els gitanos. Tothom se li ha tirat a sobre i ha hagut de cancel·lar l’actuació. No sé per què un jutge no va segrestar la pel·lícula Ja, me maten o, recentment Rey gitano, del Juanma Bajo Ulloa. També veig que la dona riu molt amb els Gipsy Kings. En aquests productes audiovisuals també es fa conya dels gitanos, però ningú s’ofèn. Això ho haurien d’investigar els Mossos... Ah, no, calla, que s’enfadarà la Fiscalia.
Ho veieu? Fer humor i no molestar és difícil, perquè les temàtiques es van esgotant a mesura que la societat va avançant i ara només ens atrevim a fer acudits de lloros o tomàquets. Crec que s’ha de fer humor de tot. Així de fàcil. Doncs resulta que hi ha dos tomàquets a la nevera i un li diu a l’altre: «Fa fred aqui dins». L’altre contesta: «Osti tu! Un tomàquet que parla». Us deixo, que em truquen l’associació d’horticultors i els fabricants de neveres.