Les clavegueres de Tarragona

Normalment els aiguats es produeixen a l’octubre, se’ns parla d’una gota freda que ens visita i ens inunda. És quan les rieres i algunes canonades d’embornals de la ciutat aboquen al medi marí tot el seu contingut. El medi queda contaminat. Però es pren com un mal menor –molt mal fet–. Fins a la primavera no tornarà la temporada de bany a la platja, l’hivern ja la descontaminarà.

Però vet aquí que, des del dimarts 14 al dissabte 18 d’agost, la platja del Miracle ha estat tancada per la mala qualitat de l’aigua pel bany. Aquest fet ha estat a conseqüència del trencament d’una canonada de la xarxa del clavegueram. El vespre del dilluns 13 van caure 56 l/m2 de pluja en molt poc temps. Quan això passa els embornals de la ciutat no són capaços d’engolir aquesta quantitat d’aigua. Les canonades del clavegueram queden completament plenes, provocant una columna d’aigua. Aquesta pot crear una sobrepressió a la part baixa de la ciutat de Tarragona que pot arribar fins a les 5 atmosferes. Així doncs el risc de trencament i per tant d’abocament al medi està servit.

Com ens diu Raimon, vivim en un país on la pluja no sap ploure. I fins i tot el que esperem a l’octubre ens ha passat a Tarragona un 13 d’agost. Passem de la sequera als aiguats, que precisen infraestructures capaces de suportar-los i les rieres en condicions.

No recordo haver vist mai un polític inaugurar una claveguera ni presumir-ne. És un servei essencial, forma part del sistema de sanejament del medi urbà. És una infraestructura que ens passa inadvertida, que no veiem, l’existència de la qual no es fa evident fins que, de cop i volta, ens expulsa el seu contingut. El manteniment d’una xarxa de clavegueram és una tasca fonamental però gens lluïda que ha de ser rigorosa i efectiva.

El que passa no tan sols és degut a un dèficit de manteniment i d’inspecció de la xarxa de clavegueram, que paguem amb el rebut de l’aigua, sinó que també es produeix a causa de trobar-hi de tot, malgrat estar prohibit abocar-hi materials com sorra, escombraries, fang, cendra, ceres, líquids inflamables, ossos, fustes, metalls, pèl, plàstics, serradures, draps, vidre, encenalls, bolquers, etc... Tots aquests elements provoquen taps que dificulten el bon funcionament d’aquesta xarxa de sanejament i comporta la necessitat, si es fa bé, d’un sobremanteniment.

Tots recordem el 2 de febrer de 2005. Al carrer Comte de la nostra ciutat hi va haver un trencament d’una canonada del clavegueram que fins i tot va provocar el moviment de les cases. Les conseqüències van ser molt importants: veïns allotjats en hotels que van tardar sis mesos a tornar a casa. I també la tossuderia d’un Ajuntament que no reconeixia la causa del que passava. És evident que un deficient manteniment i cura van ser-ne la causa.

Que bonic seria, ja no inaugurar una claveguera nova, sinó inaugurar per Sant Joan un estiu lliure de paneroles, rates, ratolins i d’accidents contaminants que malmeten la imatge de Tarragona.