Esdevenir que lo rey passejava en fer-se clar per Terragona quan atalaiar uns llaços grocs fets de fines sedes orientals i cordil de ferro penjant a la Muralla. Lavors, lo seguici continuà et hores després lo rey tornà a passar pel mateix lloc de la ciutat, e los llaços grocs, que penjaven de la Muralla, ja no eren.
Cridà lo monarca a los mes savis mags i les bruxes que mes por fessen per saber de l’enbruixament que feia desaparèixer aquelles estranyes figures que parega moixons volant per lo mur de pedra.
Un jove còmich, lo nom Jordi Hurtado, explicà lo succeït: On, axi com lo batle, lo dit Pep Felipus, qui ha dit a lo rey que era una mala custuma en la ciutat e pregà que fassa sessar aquella mala custuma.
Lo batle dix que los fervents del senyor feudal Torra volgueren penjar-los per requerir i protestar al jutge del perjuhi de tenir a la masmorra lo que los catalans appellen consellers. Però lo senyor Rivera, amic de lo jutge, e lo seu exercit, assetjaren la ciutat i tragueren los llaços. Empero los soldats d’en Torra no tenien més armes que els llaços portats de l’Aliexpress de la xina.
Lo batle imposar penes, muilctes e cominacions per uns i els altres, però tampoc aconseguir apaxiguar la guerra de lo llaços grocs.
Lo 1647, los soldats del senyor Puigdemont, vinguts del feudo de Belgae amb armes d’Amazon, de major força aconseguiren alliberar los consellers de la masmorra.
Lo jutge enfadara-se i los de los llaços grocs, los del senyor Rivera i los del Puigdemont foren arrestats per lo soldats de Sanchoz, amic de Pep Felipus, que los empresonaren a vexels peolins.