Sovint dic que els polítics no tenen humor, i que són massa estirats. No parlo de política, sinó de l’acting. Seguint aquesta teoria molt meva, crec que el Pep és seriot. No sé si a la intimitat bufa la trompeta o canta ranxeres imitant Vicente Fernàndez, com l’Aznar. Potser és per la seva veu de baríton o el vestit replanxat que em sembla tan recte. Home, tampoc és el germà d’Iniesta, el Montilla, un irrecuperable que podria representar-se a si mateix al museu de cera.
Sempre em pregunto per què els que volen arribar al poble no segueixen els passos de la gent que es posa els votants a la butxaca. Per exemple, el Miguel Ángel Revilla, que quan surt a la tele s’atura el món, encara que sigui el rei dels bocamolls.
Jo crec que el Pep hauria de prendre exemple i guanyar una mica més de conya. Però fa uns dies em va sorprendre i vaig pensar que no tot estava perdut. Parlo en sentit humorístic. El Pep estava a la presentació de la Chartreusse i defensava que com alcalde tenia tot el dret del món de presentar una beguda alcohòlica. Va dir que, si el Torra li porta ratafia al Pedrito, per què ell no pot promocionar la beguda dels monjos. Chapeau!, per dues coses: primera, per la sortida d’humor intel·ligent–jo no ho haguera fet millor–, i segona, per promocionar la verda poció màgica de Tarragona. Clar que tampoc és el primer home important que defensa la seva beguda. A la llista, hi tenim Boris Yeltsin i el vodka, Junker i la ciàtica o la Reina Mare dels anglesos, que diuen que es banyava amb Aigua del Carme. Ah, calla, que a l’emèrit també li agradava molt la «corinnita».