Refugiats i esclaus «moderns»

Els mitjans de comunicació gairebé dia sí, dia també, ens informen de les persones que han d’abandonar casa seva. És un drama, una tragèdia? Són els refugiats, són les persones que, havent d’haver d’abandonar la seva terra per motius polítics o a causa de catàstrofes naturals o una guerra, ha estat acollida en un país que no és el seu, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. També refugiat és la persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. Drets i deures que són fixats en el dret d’estrangeria i en el dret d’asil, previst en diverses constitucions.

La impossibilitat d’absorbir els milers de refugiats a causa de les guerres mundials portà a la creació de camps de refugiats – eufemisme sovint d’autèntics camps de concentració, que és un centre d’internament establert al marge dels procediments ordinaris de detenció on són confinades persones per motius de seguretat militar o política o com a forma de càstig o d’explotació. També existeix l’Organització Internacional dels Refugiats/OIR, que tenen com a finalitat assegurar la protecció de les persones.

Hi ha qui parla que el món del refugiat és una mena d’esclavitud «moderna», que castiga a 40 milions de persones arreu de la terra. L’Organització Internacional del Treball, la Confederació Sindical Internacional i l’Organització Internacional d’Ocupadors van posar en marxa l’any 2014 una campanya per erradicar el treball forçós arreu del món. Actualment 25 països –entre els quals hi ha Espanya, França, Itàlia, Regne Unit– han signat el manifest 50forfreedom. Aquesta campanya assenyala que hi ha cinc mites sobre l’esclavitud: 1. És una qüestió que pertany al passat; té arrels antigues, però encara existeix; 2. Creure que són relativament poques les víctimes actualment: 25 milions de persones estan sotmeses a treball forçós i 15 milions de matrimonis obligats.; 3. Està presentat tot arreu, no solament en països en desenvolupament: més d’un milió i mig viuen a Europa, Japó, Austràlia i Amèrica del Nord; 4. És manifestar que l’explotació amb finalitats sexuals representa la majoria dels casos. No. La majoria treballen en indústries com l’agricultura, la pesca, la construcció, la mineria, els serveis i el treball domèstic i 5. No produeix grans beneficis, quan es tracta d’un gran negoci: 150.000 dòlars anuals.

Els que tenim la sort de poder viure i treballar a on hem nascut o a on hem triat d’acord al mercat laboral i les nostres prioritats professionals, no podem pas deixar de pensar amb els 40 milions de persones que són víctimes d’aquesta esclavitud moderna, per una banda, i dels que definim com refugiats i, per tant, viuen/mal viuen per raons polítiques, bèl·liques o desastres naturals.