I el mandat democràtic dels 3,5 milions de catalans?

Els catalans fa anys que ens hem acostumat a conviure amb un mantra que els ideòlegs de l’independentisme sacsegen com si fos una veritat única: hi ha un «mandat democràtic» unànime del poble de Catalunya a favor de la independència o sí o sí. S’ha de donar compliment a aquest suposat «mandat» perquè plantejar el contrari és ser «demofòbic» i et situa ja en el camp dels «còmplices del feixisme».

Intentem raonar amb un mínim de sentit comú aquesta afirmació. Hi ha 7,5 milions de catalans dels quals 5,6 milions amb dret a vot. D’aquests, de manera regular en els darrers sis anys, uns dos milions de catalans voten als partits independentistes a les eleccions al Parlament. Per exemple, a les eleccions del 21-D, 2 milions van votar a les formacions independentistes, més de 2,2 milions van votar als partits no independentistes i 1,2 milions no van anar a votar. Aquesta és la realitat objectiva. On és, doncs, aquest «mandat democràtic» clamorós a favor de la independència? Només podríem acceptar aquest virtuós «mandat», si reduïm Catalunya a, tan sols, dos milions de catalans. O si entenem que dos milions poden imposar-se a 3,5 milions. O si estigmatitzem a aquests 3’5 milions de catalans i els insultem titllant-los de «traïdors i botiflers».

No. Siguem seriosos i rigorosos d’una vegada. Només des del respecte a la realitat plural del nostre poble podrem sortir del desgavell i del carreró sense sortida a on alguns irresponsables ens han portat. Els socialistes ens neguem a acceptar aquesta fenomenal divisió de Catalunya entorn de dues meitats irreconciliables que es donen l’esquena mútuament. Aquest és el camí segur a la derrota col·lectiva de tots. N’hi ha alguns que pensen que «quan pitjor, millor». No és el nostre cas. Nosaltres creiem que «quan pitjor, pitjor.» I pitjor per a tots. Per als 7,5 milions que no es mereixen tanta insensatesa i irresponsabilitat.

L’actual Govern del senyor Torra, sostingut pel PdeCAT, ERC i la CUP, viu instal•lat en la inacció. En la paràlisi de Govern més absoluta. Cal dir-ho en veu alta i demanar-los, respectuosament, que es posin a treballar d’una vegada pensant en els 7,5 milions de catalans, no només en dos. No es coneix, ni lamentablement s’espera, cap gestió o acció rellevant en aquests primers 100 dies de govern independentista. Primer van tancar el Parlament, després enlloc de presentar un programa de Govern en seu parlamentària davant dels representants del poble de Catalunya el senyor Torra va decidir fer una sessió d’autobombo amb el seus partidaris al TNC. Ara se’ns augura una «tardor calenta» amb una campanya successiva i ininterrompuda de mobilitzacions i d’agitació del carrer.

Amb tots els respectes, des del PSC creiem que això és un error. Un nou i colossal error. La divisió social i les crides a inflamar i ocupar l’espai públic no és són les receptes que necessitem per superar l’actual desgavell, ni crear nous llocs de treball, ni garantir la cohesió cívica del nostre poble. Enfrontar la meitat de Catalunya amb l’altre meitat és un error històric que el catalanisme mai va cometre. Mai. Catalunya som tots. Tampoc ajuden les dinàmiques que Ciutadans i PP han emprès que tan sols contribueixen a engrandir la divisió existent a la societat catalana. I així, d’error en error, alguns ens volen conduir cap a la derrota col·lectiva final.

I no. Malgrat les dificultats evidents, hi ha marge per a la sortida del desastre i per l’esperança. Des del PSC assumim la nostra convicció de continuar creant i ampliant els espais de diàleg pensant en els 7,5 milions de catalans. Continuarem treballant per assolir pactes que incloguin un gran consens (com a mínim, de dues terceres parts dels catalans) i solucionar els problemes del dia a dia de la gent.

Els socialistes hem demostrat que la convivència en llibertat i pluralisme és possible, que també és possible bastir una Catalunya amb sentiments d’identitat diferents i que és possible alhora trobar una solució per avançar socialment sense deixar cap català abandonat a la cuneta. La solució vindrà per aquí.

Tenim, a més, l’oportunitat històrica d’aprofitar el bri d’esperança que ha suposat l’arribada del Govern socialista del president Pedro Sánchez. Un Govern que ha demostrat que hi ha una altra forma de fer política. I que és possible fer-la. Estem superant les retallades socials que va imposar el Govern de Rajoy amb el suport de Ciutadans, desenvolupant polítiques feministes, progressistes i ecologistes, afrontant els problemes amb voluntat de diàleg i d’arribar a acords.

Aprofitem l’oportunitat. Perquè, si el Govern socialista del canvi fracassa, l’escenari que ens podríem trobar d’aquí a uns mesos seria un executiu Casado-Rivera a Madrid i un Govern de línia Puigdemont-CUP a Barcelona i aleshores la situació podria arribar realment a un punt de col·lisió. Però ens neguem a acceptar escenaris tan nefastos. Des del PSC estem convençuts que la immensa majoria del nostre poble vol un acord i rebutja el fanatisme. No vol un país de dos milions contra tres milions i mig. Vol un país de tots, líder en benestar social i progrés. I al final aquesta bona gent prevaldrà sobre els intolerants que només saben atiar una part del país contra l’altre. Malgrat els crits i les consignes buides de contingut hi ha futur, en podeu estar segurs.