Bon dia senyors moderns que controleu l’ocell de l’odi. Sí, parlo del Twitter, no del Xatrac becllarg del logotip del PP, que tothom pensa que és una gavina voladora. La «piudoladora» acabarà amb el periodisme d’immediatesa, però també amb la violència al carrer. Per exemple, les baralles amb els veïns. A veure, el teu veí posa la música a 140 decibels, però és que també té 140 antecedents penals. No aniràs a barallar-te amb ell si vols arribar a cobrar la jubilació. (Tot i que igual no arribes a cobrar-la encara que no vagis a parlar amb ell) Llavors crees el compte @veicabrejat i el poses a parir. Com que ell no sap qui ets, cap problema. Un altre avantatge del Twitter és que el que dius no cal que sigui veritat, la qüestió és que puguis treure bilis, com quan cridem un àrbitre. Quina rucada això de la veritat! La veritat està sobrevalorada, si et desmunten el teu argument... tu tira i digues-la més grossa!
Un senyor em dedica una piulada afectuosa: «El seu article no té interès periodístic, ni literari, ni polític». Però no m’enfado, mira Franco, tant que l’han criticat i el prestigi que té. Avui dia, si no et critiquen a Twitter és que no ets ningú. Però les piulades fa milers d’anys que existeixen, es diuen aforismes: «Si en un discurs dius tots vostès són uns falsos, sentiràs la protesta. Però si dius: el 50% de vostès són falsos, es produirà el silenci del dubte». No, no va de Catalunya, ho va escriure el canari Marcial Franco, fa 30 anys. Així que si voleu fer tuits divertits, aneu a la biblioteca i busqueu un llibre d’aforismes. Si no el trobeu, us servirà un Codi Penal.