Quan fas de periodista, pots veure qualsevol cosa a la vida, des que detinguin un company per assassinat a que l’Aznar es passegi per la redacció. Quan sigui gran escriuré un llibre de coses que han passat per aquests ullets amb presbícia. Com deia aquella peli: «he vist coses que vosaltres no creuríeu». Jo creia que ho havia vist gairebé tot però resulta que l’altre dia vaig a una roda de premsa a la Barceloneta i una hostessa em pregunta: «Mientras espera que empiece el acto, le gustaria cortarse el pelo?».
La miro com si anés fumat i estigués parlant amb un elefant rosa gegant. Li anava a contestar que no, que preferia passejar pujat a una aspiradora, però quan em va senyalar un senyor molt amable que em feia el gest de seure a la seva cadira, vaig canviar d’opinió. I allà em teniu amb a un perruquer de Berlín preguntant-me en un perfecte anglès si volia gomina. I és que corren uns temps en els que ja no pots dir allò que no et sorprendran. Mira el Pedrito! Haguéssiu dit que seria president del Govern, que Marianico estaria de registrador i que els registradors no trobarien cap treball de màster?
I és que la realitat no deixa de superar la ficció. Si no, només cal veure els titulars de dues notícies que s’han publicat els darrers dies: l’escriptora del llibre Com assassinar el teu marit ha estat detinguda per assassinar el seu marit a Portland, i un gos ha mossegat la p..., el penis, d’un Reusenc. A l’escola de periodisme sempre es posa l’exemple que si un gos mossega una persona no és notícia, però si una persona mossega un gos, llavors va en portada. Crec que tot depèn d’on el mossegui el gos. No creieu?