No sé si us passa també a vosaltres. No, no em refereixo a la pròstata delicada, sinó a l’actualitat política-judicial. Estic fart de sentir sempre el mateix. Capítol primer: la política. Oi que poseu la tele i depèn del polític que veieu ja sabeu el que dirà? Els de l’equip taronja i blau amb la mateixa cançoneta de sempre. Acostuma a ser aquella del Manolo Escobar que tant agrada als turistes alemanys. Els de vermell ballen la cançó de l’estiu: «Sí, però no» i els de l’equip groc «Bon cop en fals» (no, no m’he equivocat). Els morats, de moment, només són mariachis, però jo crec que cantaran ranxeres aviat.
Capítol 2: la política-judicial: Em cansen aquests temes. De veritat que tots els alcaldes d’aquest país i de l’Estat són delinqüents? Jo no m’ho crec. El temeta de l’in-vigilando em cansa. El 1989 vaig anar a treballar a un diari a Algeciras, on l’alcalde va estar imputat. Vaig fer informació de La Línia de la Concepció, on l’alcalde va ser imputat. El meu currículum va continuar a Las Palmas de Gran Canaria, on l’alcalde també va ser imputat. Vaig tornar a Tarragona, on veig que l’alcalde està imputat. Sóc un mal periodista, perquè així com ja no publico els decomisos de marihuana, tampoc les evolucions dels casos judicials amb polítics d’ajuntaments. Per això, si entreu a actualitatpenal.cat no veureu informacions sobre imputacions consistorials. Ja sabeu que a casa, al costat d’una foto del Chiquito, tinc un pòster de la Laia Delacup. Però em nego a creure que a tota Catalunya i Espanya ens gestionin accionistes de Revilla, i no em refereixo al president de Cantàbria.