2 d'octubre, Día Internacional de la No Violència

El 2 d’octubre la ONU celebra el Día Internacional de la No Violència, aniversari del naixement de Mahatma Gandhi, en homenatge al líder del moviment de la Independència de l’Índia i pioner de la filosofia de la no violència.

De violències n’hi ha moltes formes.

Temps era temps què els càstigs corporals formaven part dels mètodes educatius. Barbaritats com “la letra con sangre entra”, assotar als nens amb corretges, amb el punter o la regla de dibuixar, la doctrina d ‘ “una bufetada a temps (sic!)”, O els calbots amb els artells, van ser recursos per modificar conductes o per imposar ensenyaments, que no coneixement, als nens.

Les societats van trigar un temps però, en l’actualitat, la violència física ha desaparegut de les aules o altres espais educatius. I també en el si de ls famílies. Els drets dels nens s’han estès i l’ús de mètodes físics han entrat a formar part dels maltractaments infantils, sent abandonats en totes les societats occidentals.

Ara just fa un any, el govern de l’estat va decidir que utilitzant la violència de forces policials es pot reprimir el pacífic exercici de la convivència. Quelcom que consisteix a utilitzar una votació per expressar l’opinió política sobre com ha de ser el seu futur, no era volgut. Després dels intents fallits d’interceptar urnes i paperetes perquè no arribessin als col·legis electorals, les forces policials van assaltar els locals de votació per confiscar dels elements utilitzables per a les votacions. I per a això van utilitzar la violència física contra pacífics ciutadans amb cops, projectils de goma, cops de porra, estirades de cabells, cops de peu i trepitjades. I això sense tenir en consideració edats, estats físics o actituds. Pels resultats, si pretenien modificar la voluntat dels ciutadans al carrer, no es pot dir que tinguessin molt d’èxit. Poca resistència van haver de trobar quan, en tots els aldarulls, no es va produir ni una sola detenció però, això sí, un miler de ferits i contusionats.

Si algú creu que a cops de porra es canviarà la manera de pensar de la gent o que algú va aprendre alguna cosa que no sigui un profund rebuig, va molt errat. Un any després, una bona part dels personatges que ordenaren la repressió han desaparegut de l’horitzó polític. Queden, però, els jutges i un nucli dur de l’estat profund, funcionarial i irreductible, que continua promovent violència contre les persones per discrepàncies ideológiques. I així mantenen empresonats sense judici homes i dones “...plens de raó…” que cantava en Raimon.

Avui, 2 d’octubre, celebren les Nacions Unides el Dia Internacional de la No Violència, amb una crida a la pau, la tolerància, la comprensió i la no violència. Ho tenim de la nostra part.